Les joies són propietats valuoses en si mateixes i també pel seu valor afectiu.

Les regalen en ocasions especials aquelles persones amb qui mantenim llaços estrets. En molts casos són insubstituïbles pel seu significat. Per això, el fet de conservar-les en un estat adequat es converteix en una cosa significativa.

Arribats a aquest punt, el primer, com podríem esperar, serà la prevenció.

PREVENCIÓ

Hem de cuidar-les i tractar-les amb cura des del primer moment per preservar-ne la bellesa.

L'or, encara que té una duresa relativa, es ratlla amb facilitat. És per això que el millor és mantenir les joies desar-les per separat. Els joiers que tenen un espai per a cada peça o als estoigs originals que la joieria proporciona són ideals.

Les cadenes freqüentment s'emboliquen entre elles o amb altres peces. En aquest cas, també serà recomanable desar-les separadament d'altres peces, amb les tanques obertes. Així serà més fàcil desembolicar-les. Els joiers les porten així, amb les tanques obertes, passant la tanca i la reasa per una agulla imperdible i aquesta sobre un rectangle de tela o pell que després es recull enrotllant-lo. Se'n diu manta i, si tenim moltes cadenes, és la millor opció.

A les imatges següents podem fer-nos-en una idea.

Pel que fa a les gemmes precioses, podríem dir que també tenen una duresa variable.

Entre les més dures, i per això més usades, tenim les més conegudes, com ara el diamant, els safirs i els robís, passant per d'altres una mica menys dures com les turmalines, els granats, els zircons, els peridots, el grup dels quarsos (àgates, jaspi, ònix, quars citrí, quars rosa...), els topazis, etc.

Tot i que la seva duresa és alta, també poden arribar a fracturar-se o estellar-se, per això és important la prevenció de desar les peces de joieria per separat.

Amb el grup de les més toves, generalment opaques o translúcides, cal tenir una cura especial, ja que es ratllen fàcilment, com en els casos del lapislàtzuli, la malaquita, la sodalita, la rodonita, la rodocrosita, la labradorita, l'amazonita, l'òpal, la pedra de lluna, etc.

Les perles són especialment toves i es ratllen amb facilitat. Es recomana desar-les per separat, dins una bosseta de fil de cotó.

No hem d'oblidar que, de totes les gemmes, el diamant és la més dura i pot ratllar l'or i les pedres d'una altra joia amb què friccioni.

Les maragdes, malgrat no ser gaire toves, són delicades. En general, tot el grup dels berils ho és.

Per evitar la humitat i l'oxidació pot ser una bona idea incorporar una petita bosseta antihumitat al joier.

Tot i això, per contra, si tenim òpals, aquests tenen un alt percentatge d'aigua (d'un 3 a un 30 per cent), per la qual cosa seria convenient conservar-los embolicats en cotó humit, ja que, si es deshidraten, en disminueix l'opalescència. A més que no s'han d'exposar a la calor intensa, són sensibles als cosmètics, als químics i als cops.

Una cosa semblant passa amb les turqueses que, en exposar-se al sol, la suor, olis, cosmètics i netejadors, presenten una pèrdua de la humitat natural i el seu color s'altera tornant-se verdós amb el pas del temps.

ÚS

Ens hauríem de posar les joies després del maquillatge i del perfum, ja que els cosmètics poden deixar residus que les alterin o produir abrasió. En el cas de les perles, aquest aspecte s'ha de mantenir amb rigor.

Les perles estan compostes de matèria orgànica i es poden alterar i ressecar tant per la calor intensa com per la humitat alta, la suor o els químics, la qual cosa fa que les capes de què estan formades perdin connexió i "s'envelleixin", de manera que la seva brillantor disminueix i els queda un aspecte més mat. Es diu que les perles estan vives, ja que amb el pas del temps moren, però depenent de la cura que en tinguem poden arribar a "viure" fins a 150 anys.

Quan utilitzem productes de neteja tampoc no hauríem de portar joies. Productes com l'amoníac, la tintura de iode o el mercuri podrien fer malbé el metall.

En cas d'anar a una piscina o platja tampoc no és recomanable usar-les, perquè, a més de l'alta probabilitat de pèrdua, el clor i la sal poden perjudicar-les.

De vegades es porten anells amb diamants en dits consecutius, com ara una aliança de diamants i un solitari de diamants. En aquestes situacions la fricció entre tots dos pot ocasionar el que cap altre material més pot provocar: que els diamants es desllueixin, ja que erosió contínua llima les arestes i fins i tot pot provocar fissures o trencaments.

També és aconsellable la revisió periòdica de les tanques, per evitar disgustos. Quan una baula està molt usada tendeix a desgastar-se, cosa que fa més fàcil que es trenqui. És millor reparar-ho abans que puguem perdre la peça.

En el cas de joies que continguin esmalts, no podem oblidar que són molt fràgils, tant com un vidre fi, i cal anar amb compte amb els cops.

Si portem un anell amb una turquesa encastada, hem de recordar treure'ns-lo abans de rentar-nos les mans.      

En qualsevol cas, sempre hi ha el risc que una caiguda o un cop desafortunat pugui malmetre les nostres joies. "Encreuem els dits" perquè això no passi.

NETEJA

Moltes vegades el més senzill és el més adequat. I la neteja de joies no és una excepció.

La neteja es fa amb aigua i sabó. I és millor un sabó suau. El típic per rentar els plats serà suficient.

Si submergim les joies en un recipient amb aigua calenta (tal com surt de l'aixeta) i sabó durant un temps, i després, amb l'ajuda d'un raspall de dents de pues suaus, les freguem, aconseguirem treure'n amb més facilitat les restes dipositades.

Notarem molta diferència en el cas dels diamants, ja que són lipòfils, és a dir, atrauen el greix. Aquesta qualitat s'utilitza en el sistema d'extracció mitjançant cintes greixades. Haurem de posar èmfasi a la part posterior perquè així la llum es reflecteixi correctament.

En general, en totes les gemmes, és igual d'important la neteja de la part posterior.

Important! NO S'HA DE FER AQUESTA NETEJA EN EL CAS DE LES MARAGDES.

La majoria de les maragdes presenten un tractament d'impregnació d'un oli, de vegades acolorit, que en millora l'aspecte. Si les desgreixem, es pot perdre i presentaran un aspecte molt pitjor. Per això, fins i tot és aconsellable, en el cas de les maragdes, no netejar-les mai ni rentar-se les mans amb un anell de maragdes. Portar la peça a un professional perquè la netegi, si cal, serà el més prudent.

Mai no s'ha d'utilitzar lleixiu, blanquejadors, clor, desgreixadors, netejadors o productes anticalç.

En el cas dels collars de perles, és recomanable canviar-ne el fil periòdicament, ja que és a través d'aquest per on els productes perjudicials poden penetrar. Després d'usar-los és adequat passar-hi un drap suau humitejat sense cap producte.

Les peces de plata s'oxiden amb freqüència i no podem fer gaire per evitar-ho. No ens quedarà més remei que recórrer a algun dels nombrosos i efectius productes que hi ha al mercat per netejar-les.

En joies molt deteriorades, brutes, d'aspecte fràgil o antigues, el millor, en cas de dubte, és recórrer a un professional que no només les netejarà, sinó que, si cal, les polirà per treure'n les ratlles o arreglarà els deterioraments.

Seguint aquests consells podrem mantenir les nostres joies boniques, sempre a punt per usar-les.

 

REFERÈNCIES

- Guía de piedras preciosas y ornamentales. Shuman. Ed. Omega.

 MONT DE PIETAT DE CAIXABANK