Què són les joies de dol?

Les joies de dol són peces dissenyades específicament per ser portades durant el període de dol per la pèrdua d’un ésser estimat. Aquestes joies, carregades de simbolisme, no només tenien una funció estètica, sinó que també representaven una manera tangible de recordar i honorar la persona difunta.

Orígens i auge durant l’època victoriana

Tot i que hi ha antecedents a l’Antiguitat —com a l’Imperi Romà, on s’utilitzaven anells amb inscripcions funeràries—, va ser al segle XIX, especialment durant l’època victoriana, quan les joies de dol van assolir la seva màxima expressió. La reina Victòria del Regne Unit, després de la mort del seu espòs el príncep Albert l’any 1861, va vestir de dol la resta de la seva vida i va popularitzar l’ús de joies negres com a símbol de dolor i fidelitat eterna.

Aquest costum es va estendre amb rapidesa per Europa, especialment a França i altres països amb una forta influència aristocràtica i també a Amèrica del Nord, a on, després de la Guerra Civil estatunidenca (1861 – 1865), l'ús de joies de dol es va tornar comú entre les classes mitjanes i altes.

Disseny, materials i simbologia

Les joies de dol eren utilitzades tant per dones com per homes. En el cas dels homes, eren habituals els botons de puny, medallons, rellotges de butxaca o anells. Els anells de dol eren especialment populars i, en molts casos, eren encarregats per la família del difunt i distribuïts entre els familiars més propers.

Els dissenys solien ser sobris, elegants i carregats de simbolisme. Entre els motius més freqüents hi havia:

• Llàgrimes (representades amb perles blanques o negres).
• Creus (símbol de fe i esperança).
• Flors marcides (com la rosella o el salze ploraner).
• Retrats en miniatura o cabell humà del difunt, inserit en reliquiaris o camafeus.

Pel que fa als materials, el més emblemàtic era el jais, una pedra orgànica fossilitzada de color negre intens i brillantor vellutat, molt valorada per la seva bellesa i simbolisme. També s’utilitzaven ònix negre, àgata negra, obsidiana, hematites i vidre negre o vidre francès, com a alternativa més econòmica

L’ús d’esmalt negre en les muntures era molt comú, tant per la seva accessibilitat com per la manca d’altres materials negres. L’or i la plata eren els metalls més utilitzats, sovint gravats amb el nom, l’edat i la data de defunció de l’ésser estimat.

Declivi i reinterpretació contemporània

Amb el pas del temps, la pràctica de portar joies de dol va anar perdent popularitat. A mesura que els costums socials evolucionaven, l’ús d’aquestes peces va començar a considerar-se fosc o fins i tot morbós. La societat del segle XX, més orientada cap a la celebració de la vida que cap a la contemplació del dol, va deixar enrere aquesta tradició.

Tanmateix, en les darreres dècades hi ha hagut un renaixement de l’interès per les joies de dol, especialment a l’àmbit del col·leccionisme, la joieria artística contemporània i el disseny emocional. Algunes marques i dissenyadors han reinterpretat aquesta tipologia des d’una perspectiva més simbòlica i menys literal, creant peces que celebren la memòria, el llegat i la connexió emocional amb els éssers estimats.

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK