L’alta joieria italiana

La joieria italiana és reconeguda arreu del món com a sinònim d’art, tradició i sofisticació. Des de temps antics, Itàlia ha estat un centre neuràlgic de l’orfebreria, hereva de tècniques que es remunten a l’Imperi Romà i al Renaixement. Aquesta tradició s’ha combinat amb una innovació constant, donant lloc a peces que són autèntiques obres d’art.

Allò que distingeix la joieria italiana és el seu equilibri entre disseny i artesania. Cada peça reflecteix una atenció meticulosa al detall, l’ús de materials preciosos com l’or, els diamants i les pedres de color, i una estètica que fusiona el clàssic amb el contemporani. Les grans cases italianes han sabut crear estils inconfusibles: des de l’opulència i el cromatisme de Bvlgari fins a la delicadesa texturitzada de Buccellati, passant per la modernitat vibrant de Pomellato.

A més, la joieria italiana no és només luxe, sinó també expressió cultural. Cada disseny explica una història, inspirada en l’arquitectura, la natura i l’art italians. Per això, aquestes peces no són simples accessoris, sinó símbols d’identitat i elegància que han conquerit els mercats internacionals.

A continuació, ens endinsarem en el fascinant univers de la joieria italiana explorant les cases més emblemàtiques que han marcat tendència a escala mundial. Cada firma representa una història única, una visió del luxe i una manera particular d’interpretar la bellesa a través de materials preciosos i dissenys inconfusibles. Des de l’elegància clàssica fins a la innovació més agosarada, descobrirem què fa especials aquestes marques i com han aconseguit convertir-se en referents indiscutibles de l’art de l’alta joieria.

Bvlgari

Els orígens de Bvlgari es remunten a Sotirio Bvlgari, un argentari grec que va emigrar a Itàlia el 1884 i va obrir el seu primer establiment a la Via Sistina de Roma. El 1905 va inaugurar la botiga insígnia de la Via Condotti, que aviat es va convertir en un punt de trobada de l’alta societat. En els seus inicis, els dissenys seguien la influència francesa i l’estil Art Déco, però durant les dècades de 1940 i 1950 la firma va trencar motlles amb un estil propi, basat en combinacions atrevides de gemmes de colors, or groc i volums generosos, reflectint la llum i l’esperit de Roma.

La història de la joieria italiana no es pot entendre sense esmentar Bvlgari i Ubaldo Crescenzi, mestre artesà que va dirigir el taller de la Via Condotti i va crear peces icòniques, com composicions florals amb diamants, robins, maragdes i safirs. Junts van consolidar la reputació d’Itàlia com a bressol de l’alta joieria.

La dècada de 1970 va marcar un punt d’inflexió. Sota el lideratge de la tercera generació —Gianni, Paolo i Nicola Bulgari— la firma va iniciar una expansió internacional amb botigues a Nova York, París, Ginebra i Montecarlo. En aquesta etapa, la casa va incorporar influències de l’Extrem Orient i del Pop Art, creant peces destinades a dones modernes i cosmopolites. Un exemple icònic va ser el collaret sautoir, amb cadenes llargues i penjolls desmuntables. A més, va ampliar la paleta cromàtica amb pedres precioses, reforçant el seu segell distintiu: les combinacions de color audaces.

El 1977 va néixer la divisió rellotgera de Bvlgari amb el llançament del rellotge Bvlgari Bvlgari, inspirat en les inscripcions de les monedes romanes. Aquesta peça revolucionària va combinar llegat romà, disseny italià i artesania suïssa, marcant l’inici de la rellotgeria de la casa i convertint-se en un èxit immediat.

Durant la dècada de 1990, Bvlgari va diversificar el seu negoci amb perfums, mocadors, bosses i objectes per a la llar. El 1995 va sortir a borsa, consolidant la seva posició al mercat del luxe. Avui, Bvlgari forma part del grup LVMH, mantenint la seva essència italiana i el seu prestigi global.

Buccellati

El cognom Buccellati pot considerar-se un dels degans de la gran joieria internacional. Contardo Buccellati regentava un negoci d’orfebreria a l’antiga via degli Orafi de Milà ja al segle XVIII. Tanmateix, l’origen de la marca tal com la coneixem avui comença amb el seu fill, Mario Buccellati, que el 1919 va crear el seu propi taller de joieria.

Mario Buccellati (1891–1965) està considerat un dels grans mestres de l’alta joieria italiana. Nascut a Ancona, després de la mort del seu pare es va traslladar amb la seva família a Milà, on va iniciar-se com aprenent al taller Beltrami & Besnati. Allà va aprendre les tècniques tradicionals de l’orfebreria italiana, que posteriorment reinterpretaria amb un estil absolutament personal.

El 1919, després de la Primera Guerra Mundial, va fundar la seva pròpia casa a Milà i aviat va obrir botigues a Roma (1925) i Florència (1929). La seva notorietat va créixer ràpidament: va exposar a Madrid el 1921 i va atraure clients com aristòcrates, industrials i estrelles de cinema. El 1951 va fer el salt internacional amb l’obertura de la seva primera botiga a Nova York, convertint-se en el primer joier italià a establir-se a la Cinquena Avinguda.

L’originalitat dels dissenys de Mario Buccellati rau en el seu caràcter historicista i en la voluntat de recuperar i reinterpretar models heretats de la cultura clàssica. Entre les seves tècniques més reconegudes destaquen el Rigato, que consisteix a gravar línies paral·leles per aconseguir una lluentor suau; el Telato, que crea un efecte tèxtil sobre el metall, fent que l’or i la plata semblin teixits; i el Modellato, un treball escultòric inspirat en motius naturals i arquitectònics. També sobresurt l’ús d’encaixos, tuls i patrons alveolats en metalls preciosos, generant textures úniques. Així mateix, és característic l’ús combinat de diferents metalls (or, plata i platí) i una utilització discreta de pedres precioses, prioritzant sempre la bellesa del metall treballat.

Després de la seva mort, el 1965, els seus fills van continuar el negoci, consolidant la marca com un referent mundial de l’alta joieria. Gianmaria Buccellati va fundar el 1973 l’Institut Gemmològic Italià, reforçant el prestigi tècnic de la casa. Avui, Buccellati forma part del grup Richemont, amb presència global i col·leccions icòniques com Hawaii i Opera, que mantenen viu l’esperit creatiu de Mario.

Pomellato

A diferència de les històriques cases italianes amb arrels al segle XIX, Pomellato representa la modernitat dins de l’alta joieria. Fundada a Milà el 1967, aquesta firma va introduir un concepte revolucionari: la joieria prêt-à-porter, pensada per acompanyar la vida quotidiana sense renunciar al luxe. El seu enfocament contemporani, l’ús atrevit del color i la creativitat en el disseny l’han convertida en un referent d’innovació, contrastant amb la tradició centenària de Bvlgari o Buccellati.

Des dels seus inicis, Pomellato es va distingir per la seva audàcia creativa, apostant per dissenys coloristes amb pedres precioses de tons vibrants i formes contemporànies que trencaven amb les convencions clàssiques. Cada peça s’elabora artesanalment als seus tallers de Milà, on mestres orfebres treballen amb cura per mantenir l’excel·lència que caracteritza la firma. Durant les dècades de 1970 i 1980 va marcar tendència amb l’ús innovador de cadenes i volums escultòrics, mentre que als anys 90 va consolidar la seva identitat amb una explosió cromàtica i la combinació de gemmes, reafirmant-se com un símbol de llibertat i creativitat.

Conclusió

Com a síntesi de tot l’anterior, podem afirmar que la joieria italiana és molt més que luxe: és una manifestació d’història, art i creativitat que ha sabut evolucionar sense perdre la seva essència.

Des de la majestuositat clàssica de Bvlgari, passant per la delicadesa artesanal de Buccellati fins a l’audàcia contemporània de Pomellato, cada firma reflecteix una visió única del disseny i la bellesa. Aquestes cases no només han marcat tendències, sinó que han convertit les seves peces en símbols d’identitat i sofisticació, conquerint els mercats més exigents del món. En cada joia batega l’esperit italià: tradició, innovació i una passió inigualable per l’art de l’alta joieria.

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK