“Com es va trobar i es va tallar el diamant més gran del món”
POST DESTACATS
-
Per què s'enfosqueix la plata?
PLATA
20 de octubre, 2026
-
El Sobirà de 1892: l’ocàs daurat del retrat de Jubileu
HISTÒRIA
14 de octubre, 2026
-
Joies a través dels temps
HISTÒRIA
07 de octubre, 2026
-
El Sobirà de 1891: el "Retrat de Jubileu" i la polèmica de la Corona
HISTÒRIA
29 de setembre, 2026
Hi ha descobriments que transformen indústries i d'altres que transcendeixen el seu temps fins a convertir-se en llegenda. El diamant Cullinan pertany a aquesta segona categoria. Considerat el diamant en brut de qualitat gemma més gran mai trobat, la seva història combina ciència, casualitat, enginyeria i un context polític que el va elevar a símbol històric.
Una troballa extraordinària a Sud-àfrica
El 26 de gener de 1905, a la mina Premier (actual Cullinan Mine), prop de Pretòria, el superintendent Frederick Wells va detectar una lluentor inusual en una paret rocosa. El que semblava un simple reflex va resultar ser un diamant de proporcions mai vistes.
La pedra pesava 3.106 quirats (aproximadament 621 grams), una xifra que triplicava el rècord anterior. Les seves dimensions, de més de 10 centímetres de llargada, desafiaven tot el que es coneixia fins aquell moment en gemmologia.
Des del primer moment, els experts van sospitar que podia tractar-se d'un fragment d'un cristall encara més gran, a causa de la perfecció de diverses de les seves cares, fet que continua sent avui objecte de debat científic.
De mina sud-africana a símbol de la monarquia britànica
El diamant va ser exhibit inicialment a Johannesburg, on va despertar una enorme expectació. Tanmateix, no va trobar comprador al mercat privat.
L'any 1907, el govern del Transvaal va decidir adquirir la pedra per regalar-la al rei Eduard VII del Regne Unit, en un gest polític després de la Guerra dels Bòers.
El trasllat del Cullinan a Londres va donar lloc a una estratègia digna d'una novel·la:
- Es va organitzar el transport d'una rèplica escortada
- Mentrestant, el diamant real va ser enviat discretament per correu
L'operació va ser un èxit i va evitar qualsevol intent de robatori.
El desafiament tècnic: tallar el diamant més gran de la història
La talla del Cullinan va ser encarregada a Joseph Asscher, un dels millors diamantistes de l'època, establert a Amsterdam.
Asscher va dedicar sis mesos d'estudi previ abans de fer el primer tall. El procés no va estar exempt de dificultats: en el primer intent, l'eina es va trencar sense afectar la pedra.
Finalment, el diamant va ser dividit amb precisió, donant lloc a un conjunt excepcional:
- 9 diamants principals
- Més de 90 peces menors
- Fragments addicionals sense tallar
Les peces més valuoses: el cor de les Joies de la Corona
Dos dels diamants obtinguts destaquen especialment per la seva mida i rellevància històrica:
Cullinan I – La Gran Estrella d'Àfrica
- Pes: 530,4 quirats
- És el diamant tallat incolor més gran del món
- Es troba al Ceptre de la Sobirania britànica
Cullinan II – La Segona Estrella d'Àfrica
- Pes: 317,4 quirats
- Forma part de la Corona Imperial de l'Estat
Ambdues peces continuen integrades en el patrimoni de la monarquia britànica i s'exhibeixen a la Torre de Londres.
Un origen geològic excepcional
Els estudis geològics situen la formació del Cullinan a profunditats d'entre 400 i 660 quilòmetres sota la superfície terrestre, a la zona de transició del mantell.
Aquest entorn d'altíssima pressió i temperatura va permetre la cristal·lització del carboni en forma de diamant. Posteriorment, la gemma va ascendir lentament a través d'un conducte volcànic (kimberlita) fins a quedar accessible a l'escorça terrestre.
S'estima que aquest procés podria haver trigat més de mil milions d'anys.
Una història que uneix natura, ciència i patrimoni
El Cullinan no és únicament una joia excepcional. Representa la intersecció entre:
- Processos geològics extrems
- Avenços en gemmologia
- Història política internacional
- Patrimoni cultural europeu
La seva història continua sent una referència en el món del luxe, la joieria i el col·leccionisme, i un exemple de com una troballa fortuïta pot convertir-se en un símbol global.
MONT DE PIETAT DE CAIXABANK




