Aplicació de l’arqueometria a la joieria: quan la ciència revela l’ànima de l’or

La joieria antiga amaga històries de comerç, bellesa, poder i tradició. Però és l’arqueometria —la ciència que analitza materials i tècniques del passat— la que permet desvelar-ne els secrets més profunds. Avui, museus, investigadors, restauradors i especialistes en patrimoni treballen amb eines científiques d’última generació que il·luminen l’origen, l’autenticitat i la trajectòria de peces que han viatjat durant segles.

Al Mont de Pietat, on l’or ha estat testimoni silenciós de centenars d’anys de confiança social, aquest tipus d’investigacions aporta una perspectiva fascinant sobre l’evolució de l’orfebreria i el seu valor cultural.

1. Identificació de materials: la química que revela la història

L’estudi de metalls i gemmes mitjançant l’arqueometria permet conèixer amb precisió la composició de cada joia. Gràcies a tècniques no destructives com ara:

• XRF (Fluorescència de raigs X): analitza aliatges sense danyar la peça.
• SEM-EDS (Microscòpia electrònica): aporta imatges d’altíssima resolució i composició elemental.
• ICP-MS o AAS: permeten estudiar traces i determinar procedències.

Aquesta informació és clau per distingir entre or pur, electrum antic o altres aliatges tradicionals, així com per identificar si una gemma és natural, sintètica o tractada en època recent.

2. Com es van fabricar les joies: l’art darrere del metall

L’arqueometria permet reconstruir processos artesanals que, en molts casos, van desaparèixer fa mil·lennis. A través d’anàlisis microscòpiques és possible identificar:

• Soldadures antigues.
• Tècniques com la filigrana, la granulació o el repussat.
• Marques d’eines.
• Tensions internes, porositat i microfissures.

És una manera de tornar a veure les mans de l’orfebre treballant, traçant el camí des del metall en brut fins a la peça exquisida.

3. L’origen geogràfic de l’or i les gemmes

Cada metall té la seva pròpia “empremta química”. L’anàlisi isotòpica permet rastrejar:

• L’origen de l’or, la plata o el coure.
• Mines històriques que van abastir tallers antics.
• Rutes comercials que van connectar continents.

Els isòtops de plom són especialment útils per identificar mines mediterrànies o europees; en gemmologia, els isòtops d’estronci o neodimi permeten distingir procedències geològiques.

Es tracta d’una contribució essencial per comprendre com circulaven els metalls preciosos, un fenomen que encara avui influeix en els mercats de l’or.

4. Datació i autenticació: protegir el patrimoni

En museus, col·leccions privades i cases de subhastes, l’arqueometria s’ha convertit en una eina crítica per verificar si una joia és autèntica o si presenta intervencions modernes.

Com que els metalls no es poden datar directament, els especialistes analitzen:

• Pàtines naturals.
• Corrosió i microdipòsits.
• Residus orgànics associats.
• Comparació estilística amb bases de dades científiques.

Una disciplina clau en la lluita contra les falsificacions, que contribueix a la preservació del patrimoni cultural.

5. Anàlisi de gemmes i materials orgànics

Poques disciplines combinen estètica i ciència amb tanta elegància. Gràcies a tècniques com Raman, FTIR, UV-Vis, tomografia o difracció de raigs X, es poden estudiar:

• Ambre, ivori, corall, lapislàtzuli, jade o turquesa
• Tractaments tèrmics o tints moderns
• Gemmes sintètiques o compostes

La llum —literalment— revela la història amagada en cada color.

6. Conservació: la ciència al servei del temps

L’arqueometria contribueix a la conservació preventiva de joies històriques:

• Diagnostica tensions internes.
• Identifica corrosió incipient.
• Determina la necessitat o no d’intervenció.
• Permet aplicar tractaments respectuosos.

Una disciplina que protegeix peces úniques perquè continuïn brillant durant generacions.

7. Casos reals que han canviat el que sabem sobre la joieria antiga

L’arqueometria ha permès reinterpretar tresors de Turquia, Bohèmia, Itàlia, Espanya i Mesoamèrica. Entre els estudis més destacats:

• Joies del Bronze Antic a Burdur (Turquia): anàlisi mitjançant P EDXRF i µ PIXE que va revelar electrum i tècniques artesanals sofisticades.
• Granats bohemis tardoantics: un dels casos més antics documentats de l’ús de granats locals, revelat gràcies a la fotoluminescència.
• Joia hel·lenística de Calàbria: microtomografies que van mostrar estructures internes invisibles a l’ull humà.
• Orfebreria dels castres a Astúries: identificació del daurat per amalgama de mercuri, una tècnica avançada per a la seva època.
• Vall del Duero preromà: més de 1.400 anàlisis SEM que van identificar tradicions locals.

Aquests treballs demostren que cada joia és un document històric tan valuós com un manuscrit o una escultura.

Conclusió: quan la ciència il·lumina el llegat de l’or

L’arqueometria no només estudia joies: les dignifica. Permet comprendre la seva bellesa, el seu origen i la seva transcendència cultural. Des de Turquia fins a Astúries, des dels granats de Bohèmia fins a la lapidària mesoamericana, aquesta disciplina ens recorda que la joieria és memòria, tècnica i patrimoni.

Al Mont de Pietat, on l’or ha acompanyat les famílies des de 1749, aquestes investigacions reforcen la idea que cada peça és una història, un llegat i un testimoni del pas del temps.

MONT DE PIETAT CAIXABANK