Una de les meravelles que formen part de qualsevol recopilació de joies majestuoses d’art sacre és la corona d’or de María Santíssima de la Esperanza Macarena. Data de l’any 1913, va ser realitzada per la joieria sevillana Reyes i dissenyada per Juan Manuel Rodríguez Ojeda (brodador i dissenyador sevillà, transgressor de la Setmana Santa d’aquella època, que amb les seves obres i innovacions va contribuir definitivament al canvi estètic que es va produir en les confraries de Setmana Santa de Sevilla a principis del segle XX).

La corona, que està realitzada en or de 18 quirats, va pesar 6 lliures (2.720 grams). El preu que va pagar la Germandat per ella en el seu moment va ser de 12.600 pessetes (75,73 euros), la factura de les quals es conserva als arxius de la Germandat. Aquest cost va ser sufragat amb els beneficis que va produir un festival taurí organitzat per Joselito el Gallo (torero sevillà gran devot de la Verge Macarena) a la Real Maestranza de Sevilla el 14 d’agost de 1912, i també amb l’herència que va rebre la Germandat de José Gutiérrez de la Vega i amb una multitudinària col·lecta popular entre els sevillans.

Segueix els cànons de l’època, on regnava l’Art Nouveau i el modernisme. Cal recordar que la Sevilla d’aleshores estava immersa en l’Exposició Iberoamericana del 1929 i Juan Manuel Rodríguez Ojeda bevia d’aquesta corrent regionalista que tant agradava a Aníbal González i que va deixar edificis tan bells a la ciutat.

La corona s’ha anat enriquint al llarg de la història, sent el seu pes actual d’uns quatre quilograms. L’any 1937 s’hi van afegir diamants, pedres precioses i una gran maragda donada per una devota catalana, la senyora Sedó. A principis de la dècada dels 60, amb motiu de la coronació canònica de la Verge, s’hi va afegir el brotxat central de diamants donat per Pilar Calvo, vídua de José Banús.

La corona és una peça de tipus imperial, composta per cistell, diademes imperials i raigs, entrellaçats amb motius vegetals coronats per estrelles. A més, la pròpia corona està rematada per una creu de diamants recolzada sobre un orbe.

A la base s’aprecien formes vegetals i corbes (típiques del regionalisme) amb una àmplia varietat de flors, com cards, alhelís, roses, trèvols, etc. Totes elles simbolitzen la puresa, bellesa i protecció de Maria.

A la part frontal es poden veure dos escuts ovalats esmaltats (molt de moda en el modernisme): l’Escut Nacional i l’Escut de la ciutat de Sevilla, amb Sant Ferran, Sant Isidor i Sant Leandre protegint la magnífica maragda donada per la senyora Sedó, que es recolza sobre el brotxat de diamants.

A la part posterior hi ha altres dos escuts: el NO8DO o NO&DO, que és l’altre escut de la ciutat, i l’escut de la pròpia Germandat de la Macarena.

Per sobre de les imperials, es troba l’Orbe rematat per una creu calada d’or i diamants i sota l’Orbe, penjant i permetent el moviment, el símbol de l’esperança, és a dir, l’àncora.

El més innovador de la corona és la part superior, els seus raigs i estrelles, amb gran simbologia cristiana, i que inspirarà el disseny de les corones posteriors de les Verges sevillanes. A cada estrella hi ha un diamant central.

La corona, quan no és portada sobre les temples de la Santíssima Verge, es pot veure al museu de la Germandat de la Macarena, a l’interior de la seva Basílica, on normalment es troba exposada.

Per acabar, i com a dada curiosa, cal dir que existeix una rèplica en bronze de la corona, amb un pes de vuitanta quilograms i cent quaranta centímetres d’alçada, que va ser realitzada per l’Orfebreria Delgado López i que corona la façana de la Basílica de la Macarena des de l’any 1991.

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK