Com ja hem pogut comprovar en altres articles que us hem anat presentant, la història de la joieria és una part fonamental de la història de la humanitat i, en el cas que veurem a continuació, també és una part important de la història d’Espanya.

Isabel II va néixer a Madrid l’any 1830, filla de Ferran VII i de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies. Va ser jurada Princesa d’Astúries a l’església de Sant Jeroni el Reial el 20 de juny de 1833 i, només tres mesos després, arran de la mort de Ferran VII, va ser proclamada Reina d’Espanya.

Durant la seva minoria d’edat van actuar com a regents, primer la seva mare i després el general Espartero. El 8 de novembre de 1843, quan encara no havia complert els catorze anys, les Corts Generals la van declarar major d’edat i, dos dies més tard, va jurar la Constitució en sessió solemne.

Després dels parts dels infants Lluís Ferran i Ferran Francesc —el primer nascut mort i el segon mort als cinc minuts de néixer—, el 1851 va donar a llum la seva filla, la infanta Maria Isabel Francisca d’Assís Cristina Francisca de Paula Dominga, Princesa d’Astúries, posteriorment coneguda com “La Chata”.

El 2 de febrer de 1852, la reina Isabel II d’Espanya es disposava a sortir del Palau Reial de Madrid rumb a la Reial Basílica de la Mare de Déu d’Atocha. Aquell dia, la monarca volia presentar la seva filla acabada de néixer, “La Chata”, a la Mare de Déu en senyal de gratitud pel feliç esdeveniment. No sospitava aleshores que estava a punt de perdre la vida.

Durant el trajecte, a la Galeria del Palau Reial, de sobte, un frare franciscà, Martín Merino, va aconseguir burlar la barrera d’alabarders i, davant la sorpresa i el pànic d’Isabel II, va desenfundar una navalla i li va clavar una ganivetada a l’abdomen.

La reina va caure a terra, el coronel dels alabarders va agafar la nena al vol i el rei consort, Francesc d’Assís, va desembeinar l’espasa contra el religiós.

Per sort, i gràcies a les cotilles de l’època —autèntiques armadures—, una barnilla de la peça íntima va desviar la trajectòria de la navalla i va salvar la vida de la Reina.

El miracle que la Reina no morís dessagnada, com sí li va passar a l’emperadriu Sissi, va ser atribuït a la Mare de Déu d’Atocha, a qui anaven a visitar el dia del desgraciat succés.

Com a senyal d’agraïment a la Mare de Déu madrilenya, Isabel II li va regalar les joies que portava en aquella ocasió, actuant com a donant el comte de Pinohermoso, majordom major de la Reina.

Les joies de la Mare de Déu i del Nen Jesús van ser creades pel plater i diamantista Narcís Pràxedes Soria. Les dues corones tenen el mateix disseny en plata daurada, farcides de brillants i topazis del Brasil encastats a l’aire.

El conjunt el componen, a més de les corones de la Mare de Déu i del Nen, una toca i una aurèola o resplendor, tot guarnit amb brillants i topazis. És un dels aixovars marians més rics conservats actualment. En el treball, a Narcís Soria el van ajudar el seu fill, Ildefons, i un altre dels oficials del seu taller, Manuel de Diego Elvira. Van invertir en l’elaboració de les joies trenta-cinc dies, com consta en la inscripció que el plater va gravar a la part posterior del resplendor.

El disseny de la corona respon a un model clàssic. El cèrcol està dividit en tres franges, el central més ample, guarnit amb grans topazis i petits diamants muntats a l’aire. La banda superior i inferior és una filera de diamants també encastats a l’aire. La cresteria que recorre la part superior són fulles de trèvol farcides de diamants. D’ella parteixen vuit imperials amb topazis i diamants, que es reuneixen en un globus farcit de diamants i rematat amb una creu.

Narcís Pràxedes Soria va néixer a Madrid el 1786. Va començar la seva tasca professional durant el regnat de Ferran VII i, el 9 de juny de 1815, va rebre els honors de plater diamantista de Cambra. El 1823 va ascendir a primer diamantista de Cambra. Va obtenir també el càrrec de cap del Reial Guardajoies de la Reina, atorgat per Ferran VII el 13 de novembre de 1823. Va continuar treballant per a la reina Isabel II, realitzant un gran nombre de joies tant per a ella com per a la infanta Lluïsa Fernanda i altres dames de la cort, entre elles la duquessa d’Osuna i la de Medinaceli.

El 8 de març de 1843 va rebre l’encàrrec de fabricar dos adreços de brillants i topazis del Brasil per a la Reina i per a la seva germana, la infanta Lluïsa Fernanda. El de la Reina portava 479 brillants i 18 topazis. Aquest petit adreç va poder ser ampliat i enriquit anys més tard pel plater, i utilitzat per la Reina el dia que va acudir a la basílica d’Atocha i que va donar a la Mare de Déu en senyal d’agraïment per salvar-li la vida. Soria va morir el 13 de novembre de 1854.

Manuel de Diego Elvira, que va ser oficial major al taller de Soria, el va substituir en el lloc de joier i diamantista de Cambra. Va ser nomenat el 15 de maig de 1855 ajuda del Reial Guardajoies. Va realitzar la custòdia per al temple de la Mare de Déu d’Atocha, una corona per a la reina Isabel II i diverses corones i toques per a imatges religioses. Va morir el 4 de setembre de 1862.

La col·lecció de joies es custodia avui al Palau Reial de Madrid, a la Galeria de les Col·leccions Reials. La Mare de Déu no llueix aquestes peces els dies feiners; es reserven per a cerimònies especials, com quan la Reina Letizia, aleshores Princesa d’Astúries, li va regalar el seu ram de núvia el 22 de maig de 2004.

La Mare de Déu d’Atocha és patrona oficiosa de la família reial espanyola. Va ser testimoni de les exèquies pels reis Felip III i Felip IV al Palau. A la Basílica es va celebrar el casament d’Alfons XII. Fins avui ha arribat la tradició de presentar els prínceps d’Astúries i infants acabats de néixer a aquesta talla tardo romànica de finals del segle XIII. Les últimes a protagonitzar aquest ritu van ser la Princesa Elionor i la Infanta Sofia els anys 2006 i 2007, respectivament. Però cap cerimònia va ser tan peculiar i perillosa com la de “La Chata”.

 

Bibliografia i enllaços d’interès

Brillantes, topacios y oro: el regalo de Isabel II de España a la Virgen de Atocha por salvarla de morir desangrada como Sissi | Vanity Fair

Corona de Nuestra Señora de Atocha | Patrimonio Nacional

Virgen de Atocha - Wikipedia, la enciclopedia libre

Isabel II de España - Wikipedia, la enciclopedia libre

Webinar: Un singular regalo regio: ofrenda de joyas de Isabel II a la Virgen de Atocha-Amelia Aranda - YouTube

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK