Ens endinsem en el fascinant món del diamant i les seves característiques.

Aquest article explica en què consisteixen les 4 o 5 C que ronden el tema del diamant.

En són quatre o cinc? Quina és aquesta cinquena C i com n’és d’important? Preparats, llestos, JA!

El diamant, en comparació amb qualsevol altra gemma, té la particularitat de poder classificar la seva qualitat a partir d’un seguit de normes que, en el sector, coneixem com a “les 4 C del diamant”.
El terme 4C es va originar a principis de la dècada del 1940. Es tracta d’una creació del fundador del GIA, Robert M. Shipley (1887 – 1978), un exjoier minorista originari de Kansas, que estava fermament compromès amb la professionalització de la indústria joiera dels EUA.

Robert M. Shipley va crear un institut gemmològic (GIA) per formar els joiers i establir uns estàndards a l’hora de comprar i vendre gemmes. Així, Shipley va desenvolupar les 4C com a dispositiu mnemotècnic per ajudar els seus alumnes a recordar els quatre factors que caracteritzen un diamant facetat: colour, clarity, cut i carat; és a dir, color, puresa, talla i pes en quirats.

El concepte era senzill, però revolucionari. El terme 4C es va convertir en part de la llengua vernacla de la indústria dels diamants i va passar a formar part de la nomenclatura internacional. Hem parlat d’una cinquena C, ja ho sé, però primer avançarem amb aquestes quatre primeres i després abordarem el tema de la cinquena C.
La graduació d’un diamant a partir d’aquestes quatre característiques no és una operació senzilla, ja que les diferències entre cadascun dels graus són petites i, de vegades, difícils de concretar. Cal un professional format per dur a terme aquesta brillant tasca.

La primera C fa referència al color.
Dins dels diamants hi ha diamants “incolors” i altres exemplars de colors intensos. En el comerç de joieria es troben, gairebé exclusivament, diamants de la sèrie incolora, és a dir, diamants que van des de l’absència de tonalitat fins a coloracions grogues.
La determinació del color en un diamant consisteix a anar-lo comparant amb uns diamants patrons fins que el gemmòleg determina el grau d’incoloritat que presenten.

Per descomptat, les gemmes han d’estar desmuntades, netes, s’han d’observar a sota d’un tipus de llum similar a la llum diürna (làmpades amb una temperatura de color entre 5.500 i 6.500 °K), en una determinada postura, etc.
Existeixen quatre escales de color per designar la tonalitat d’un diamant de la sèrie incolora: GIA, Escandinava, HRD i CIBJO.

Actualment, l’escala de color que més es fa servir entre els professionals del sector és la del GIA (Gemological Institute of America) o la CIBJO/HRD:

Els colors d’un diamant comencen a la categoria D, no només com a referència a la inicial de la gemma amb la qual estem treballant, sinó també per precaució, per si es localitzessin diamants encara més i més incolors. Fora de la sèrie de color, els diamants de colors fantasia són un capítol a part, molt rars i que ja comentarem en un altre moment.

La segona C que comentarem és la puresa: clarity.
La pandèmia ens ha fet prendre consciència de la importància de rentar-nos les mans, però em temo que els diamants no ho tenen tan assumit i poden estar “bruts” per dins.

La determinació de la puresa consisteix a valorar, amb una lupa de deu augments, les inclusions i defectes que presenta la gemma. En un segon pas, amb el microscopi binocular, es determina amb exactitud el grau de puresa.

Els graus de puresa, segons el GIA, són els següents:

FL (flawless) o IF (internally flawless) fa referència a un diamant pur a deu augments. Es tracta d’un grau que exigeix que no hi hagi cap inclusió interna i és lleugerament permissiu amb certs defectes externs.
VVS (very, very small inclusions) es fa servir per descriure diamants amb inclusions internes molt petites, difícils de trobar fins i tot per a un ull expert.
VS (very small inclusions) correspon a inclusions com petits cristalls, fissures o núvols, grups de pinpoints i fins i tot gemmes amb defectes externs que trenquen la simetria de la pedra.
SI (slightly included) són diamants amb petites inclusions, fàcils de veure amb la lupa de deu augments.
I (imperfect) s’assigna a diamants amb inclusions molt aparatoses, de mida gran, molt presents a la pedra, que afecten la brillantor, transparència i bellesa del diamant.

Seguim amb la tercera C, abans no es faci de nit.
La següent característica d’un diamant que determina la seva qualitat és la talla: cut.
La talla brillant té un seguit de proporcions adients per treure el màxim profit del material; el model ideal de proporcions estableix el diàmetre en taula, altura de la corona, profunditat de la culata, etc. Gràcies a la bona vista del gemmòleg o a aparells específics com el proporcionoscopi, es pot determinar cadascun d’aquests aspectes. Aquesta C del diamant és molt C, i us emplacem a llegir un blog específic sobre la talla oval, la talla princesa i la gran talla brillant amb el model Tolkowsky i les proporcions de Tillander i, sobretot, què hi ha al darrere de tot aquest assumpte.

La quarta C és el pes: carat.
El pes d’un diamant es determina en quirats. Aquesta és la unitat de pes que es fa servir en el comerç de les gemmes des de l’any 1907 i s’ha establert que un quirat equival a un pes de 200 mil·ligrams, és a dir, 0,2 grams.
El quirat mètric, unitat de pes dels diamants, s’abrevia com a "ct.", seguint la grafia francesa carat. Així que aquesta C és bufar i fer ampolles: quant pesa un diamant? 1 ct., 2 ct., 3 ct.,… Es tracta d’una dada objectiva i fàcil de determinar. Generalment, s’indiquen dos decimals darrere de la coma, per tant, si la tercera xifra decimal és un 9, el pes s’ha d’indicar passant a la centèsima superior: 4,529 ct. serà, per tant, 4,53 ct.

I… què passa amb la cinquena C??

Això dic jo, què passa amb aquesta cinquena C? Bé, recentment, s’inclou entre els valors més importants d’un diamant el… el… ho desvelem ja: el certificat.

Es tracta d’un informe elaborat per un laboratori gemmològic que registra totes les dades relatives a la gemma de manera seriosa, imparcial i respectable; un laboratori que apliqui de manera objectiva i rigorosa aquestes normes internacionals.

A Espanya disposem de magnífics laboratoris com l’IGE (Instituto Gemológico Español, Madrid) i el JORGC (Col·legi Oficial de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya ).

En l’àmbit internacional hi ha entitats com GIA, HRD o IGI.

La presència d’un certificat de diamant pot afectar, o més aviat afecta, positivament el valor que tingui un diamant.

No és una cosa intranscendent.

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK