Com ja vam veure a la publicació de “Les imitacions del diamant I”, aquestes presentaran un seguit de propietats i característiques pròpies i associades a la seva naturalesa. Recordem que entre les seves imitacions podíem trobar: materials artificials creats per les persones amb característiques visuals semblants al diamant (zirconita), altres gemmes naturals que també comparteixen característiques similars (zircó tractat) i gemmes sintètiques (moissanita), que no existeixen a la natura, però que s’assemblen i es comporten en algunes propietats de manera força semblant al diamant.

De totes les imitacions que van anar sorgint durant el segle XX per substituir el diamant, podem afirmar que, tot i que avui dia segueixen existint totes i són de profund interès per a la formació dels gemmòlegs i els professionals de la joieria, la que va venir per quedar-se, como se sol dir, és la zirconita.
Aquesta és la pedra d’imitació més popular i emprada en joieria; circumstància que s’ha produït pels diversos avantatges que comporta, com són el seu caràcter assequible, la durabilitat, el seu ampli assortiment al mercat i per ser molt versàtil per a diferents usos i dissenys.

Per entendre l’abast de la presència d’aquesta pedra d’imitació al mercat de la joieria i la bijuteria, recollim aquest extracte publicat per una empresa xinesa dedicada a la fabricació de pedres sintètiques i artificials sobre les principals bases de producció de joies i pedres precioses del gegant asiàtic:

"Guangxi Wuzhou: capital mundial de les gemmes artificials"
"Wuzhou, ubicada a l’est de Guangxi, és coneguda com la "Petita Hong Kong", el "Port Comercial Centenari" i la "Porta d’Aigua de Guangxi". Aquesta ciutat processa principalment gemmes artificials sintètiques a partir de zirconita cúbica, cosa que representa prop del 80 % de la producció anual de la Xina i el 70 % a tot el món. Wuzhou processa, distribueix i comercialitza més de 12 mil milions de pedres precioses artificials l’any, cosa que la converteix en el centre de processament i distribució de pedres precioses artificials més gran del món."

Com a conclusió, com millor coneguem totes les propietats físiques i òptiques del diamant, més fàcil serà identificar-lo i diferenciar-lo de les seves possibles imitacions.
Aquestes són les propietats més característiques del diamant i les diferències clau amb les pedres que l’imiten. Si n’anem comprovant tantes com puguem, més àmplia serà la nostra marxa analítica per dictaminar quina gemma tenim al davant.

 PROPIETATS FÍSIQUES I ÒPTIQUES DEL DIAMANT DIFERENCIALS DE LES SEVES IMITACIONS

• DURESA. El diamant té una duresa 10 a l’escala de Mohs, cosa que li proporciona unes arestes vives, amb un aspecte similar al fil d’un ganivet. La resta de les imitacions no les presenten i s’hi apreciaran unes arestes més arrodonides. En les imitacions que presentin baixa duresa, trobarem la culata desgastada i fins i tot el culet trencat, un recurs fàcil per distingir el diamant.

• BRILLANTOR. El diamant presenta un tipus de lustre que anomenem adamantí, greixós, resinós, “efecte moll”. Es tracta del nivell més alt a l’escala de brillantor per a una substància transparent. En les imitacions, però, la brillantor és més apagada o massa intensa.

• PES ESPECÍFIC. 3,52. Aquesta propietat és important per diferenciar-lo de la majoria de d’imitacions, les quals presenten valors molt més alts; és a dir, entre pes i volum, es pot notar la seva diferència sempre que parlem d’una pedra desmuntada. Verificar aquesta propietat és difícil si es treballa amb una pedra muntada, i aquesta qüestió es podria resoldre amb alguns calibres que inclouen taules de mesures (diàmetre i altura), calculades a partir del pes específic i donant el resultat del seu pes.

Calibre i taules

• ÍNDEX DE REFRACCIÓ. El diamant presenta un índex de refracció de 2,42; és a dir, és molt elevat, i una dispersió de 0,044 (moderada). Ben tallat, no presentarà mai transparència al seu través (veure imatge). La finalitat de la talla brillant és que qualsevol raig de llum que entri per la taula surti retornat. Les imitacions que tinguin un índex de refracció semblant presentaran parcialment transparència al seu través. I aquelles que presentin una dispersió major i molt alta, provocaran la sensació de veure cada faceta d’un color “efecte calidoscopi”. En el diamant, la dispersió es considera IDEAL/IDÒNIA.

• ANISOTROPIA. El diamant és una gemma isòtropa, és a dir, que es comporta igual en totes les direccions de la llum. Qualsevol imitació de naturalesa anisòtropa (les propietats varien amb la direcció de la llum) serà fàcilment separable amb un polariscopi. I si, a més, tenen una elevada birefringència, es detectarà si s’aprecien dobles facetes.
  En el cas de la moissanita, el zircó o el leucosafir, si recorrem a un polariscopi, es podrien diferenciar aquestes imitacions del diamant.

Polariscopi

• ESPECTROSCÒPIA. L’espectroscòpia descompon la llum i mesura diferents longituds d’ona per estudiar la quantitat de llum que absorbeix, emet o reflecteix un material.
  Els diamants de la sèrie Cape, que són la majoria, presenten absorció d’espectre principalment a la línia a 415 nm (a la zona de tonalitat violeta). Aquesta propietat pot ser útil per diferenciar el diamant de les seves imitacions.

• FLUORESCÈNCIA A UV. La fluorescència és la propietat d’una substància per emetre llum quan s’exposa a radiacions del tipus ultraviolat. Molts diamants poden presentar fluorescència blanquinosa, blavosa, groguenca, verda i ataronjada, sempre de tonalitat dèbil i més intensa a ona llarga que a curta. Tanmateix, la majoria de les imitacions són inerts i no presenten fluorescència, i aquelles que sí que en presenten, és tan característica la seva tonalitat, que en ratifica la diferenciació.

• INCLUSIONS. Es defineix com a inclusió tot allò que trobem a l’interior d’una gemma: sòlids, líquids, gasos, fenòmens estructurals, etc. Les més habituals en el diamant són els cristalls, els trígons, les fissures, les plomes o les cares naturals. Els productes artificials solen estar exempts d’inclusions; no obstant això, en poden presentar algunes d’aspecte semblant al diamant. En el cas de la zirconita, amb la presència de bombolles o fissures provocades, i en la moissanita, les cavitats o tubs paral·lels incolors diferencien aquesta gemma del diamant. D’aquesta manera, les inclusions poden ser molt útils per garantir o ratificar un diagnòstic.

 

BIBLIOGRAFIA:
- Guía de las piedras preciosas y ornamentales, de Walter Schumann.
- Las gemas en su interior, d’Alfredo González Notario.
- Curs Diamantes sintéticos, tratados e imitaciones, 2019. Instituto Gemológico Español.

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK