La gemmologia és la ciència que estudia les pedres precioses, també anomenades gemmes. És una ciència aplicada, basada (i molt relacionada) en els fonaments d’algunes branques de la geologia, sobretot en la mineralogia i la cristal·lografia. La gemmologia estudia la composició, estructura, inclusions, propietats físiques, origen i jaciment de les gemmes. També inclou els tractaments que se’ls fan i les síntesis que existeixen.

Les gemmes es defineixen com aquelles substàncies naturals que presenten les qualitats de bellesa, raresa i durabilitat. Aquestes qualitats estan lligades a les seves diferents propietats, com són el color que presenten, la seva brillantor i la seva transparència. Una altra qualitat que cal destacar seria la inalterabilitat davant del temps, per la seva duresa, tenacitat i resistència a diversos elements, com els àcids, entre d’altres. I, per acabar, cal ressaltar la seva escassetat i la seva demanda en determinats moments en el comerç.

Els orígens d’aquestes substàncies poden ser molt diversos, ja que podem trobar, entre elles, les d’origen inorgànic, com els minerals (presents en les diferents capes de la terra i també a la superfície) o les roques, creades de manera natural a partir d’un mineral o d’un grup de minerals; i les d’origen orgànic, provinents de processos naturals d’origen vegetal o animal, com ara les perles, el corall, l’ambre i el nacre. En el seu sentit més ampli, podem definir com a objecte de la gemmologia tot tipus de materials decoratius emprats en joieria, amb l’excepció dels metalls. El coneixement de la gemmologia proporciona als gemmòlegs la capacitat de conèixer totes les gemmes i minerals que es fan servir en el comerç i, a més, els capacita per identificar-les i distingir-les de les creades per síntesi, separant així les d’origen natural de les artificials (imitacions i sintètiques). Tanmateix, també inclou molts altres temes d’estudi que queden fora de l’àmbit geològic, com són els tractaments especials i variats que es duen a terme per millorar-ne l’aspecte o el color, els processos de talla, els aspectes relacionats amb temes històrics i culturals, comercials, etc., que ens permeten descobrir la importància que aquestes tècniques tenen per a la seva classificació, avaluació i repercussió comercial.

 UNA MICA DE GEMMOLOGIA A LA HISTÒRIA?

A la història de la humanitat, les gemmes tenen un origen molt antic, que precedeix activitats com l’escriptura i l’agricultura, i la seva presència en gairebé totes les cultures, tot i la seva aparent falta d’utilitat, ens dona una idea clara de la importància que tenen les gemmes per a la societat humana. En temps primitius, el seu ús es podria relacionar amb la necessitat de destacar respecte de la resta: els nostres avant-passats portaven collarets de perles, petxines, marfil o turqueses, entre d’altres. Es destacava així la pertinença a un grup o a un altre o, fins i tot, determinava la funció social que tenia l’individu dins d’aquests grups. En civilitzacions posteriors, el motiu principal de l’ús dels minerals i les gemmes seria exposar el poder i la riquesa dels propietaris.

En l’àmbit cultural, aquesta importància que comentàvem de les gemmes queda recollida en diferents textos, com aquest exemple de la Bíblia en la descripció del pectoral de l’efod del Gran Sacerdot al llibre de l’Èxode:
«Serà quadrat i doble, d’un pam de llargària i un altre d’ample. L’ompliràs de pedreria, posant-hi fileres de pedres: a la primera filera, un SARDÒNIX, un TOPAZI i una MARAGDA; a la segona filera, un RUBÍ, un SAFIR i un DIAMANT; a la tercera filera, un ÒPAL, una ÀGATA i una AMETISTA; a la quarta filera, un CRISÒLIT, un ÒNIX i un JASPI; totes estaran encastades en or.» (EX. 28, 16-20).
El fet que s’anomenin dotze gemmes diferents revela no només que eren apreciades, sinó que ja en coneixien una varietat considerable.
En altres textos de diferents índoles, com el de LA HISTÒRIA NATURAL DE PLINI EL VELL (79 a. de C.), les gemmes tenen també una presència rellevant. S’hi descriuen característiques generals de l’ÒPAL i aspectes socials, com el preu en el cas de l’AMBRE.
«L’ÒPAL té el foc refulgent del CARBONCLE, la gloriosa púrpura de l’AMETISTA i el mar de la MARAGDA, i tots aquests colors hi brillen junts barrejats d’una forma increïble.»
«Una petita figura humana feta d’AMBRE es ven per un preu més alt que un de viu, encara que sigui fort i vigorós.»

En relació amb els textos científics més antics que citen les gemmes, potser aquests siguin els receptaris egipcis, que indicaven mètodes per fabricar imitacions de gemmes. En la tradició grega, podem citar descobriments com l’electricitat estàtica en l’ambre, per Tales de Milet (600 a. de C.), deixeble d’Aristòtil, que a més va dur a terme, ja llavors, una classificació dels minerals segons el seu color que incloïa mencions i tècniques per millorar-ne l’aspecte.

A l’Edat Mitjana i el Renaixement, la menció de les gemmes en els escrits es tracta d’una manera general quan es parla de minerals, relacionant-les amb la medicina i l’alquímia i aportant-los propietats terapèutiques i màgiques. Els lapidaris de l’època inclouen descripcions de propietats de les gemmes associades a l’astrologia. És a la literatura medieval àrab on s’hi aprecia més amplitud i modernitat de coneixements sobre les gemmes. Possiblement aquest fet estigui relacionat amb l’expansió de l’imperi islàmic per l’Índia i altres llocs productors de gemmes.

Des d’aquest punt de vista, podem afegir la importància de les gemmes al llarg de la història per a l’economia i el progrés de civilitzacions, ja que es van arribar a emprar com a moneda de canvi. En l’actualitat, són fonamentals per al progrés tecnològic, ja que amb l’elaboració de gemmes sintètiques es creen grans millores en l’àmbit de les telecomunicacions, atès que s’hi fabriquen components electrònics com els xips i abrasius industrials.

MATÈRIES D’ESTUDI EN LA GEMMOLOGIA, DESENVOLUPAMENT DE TÈCNIQUES I EINES PER A LA SEVA ANÀLISI.

La majoria dels descobriments d’un jaciment gemmològic han estat i són troballes casuals i s’apliquen coneixements científics a la seva posterior explotació. Són molts els tractats que s’han escrit al llarg de la història sobre gemmes, que contenien descripcions o llegendes sobre pedres com el diamant o la maragda, entre d’altres, que, tot i que al principi corresponen més a qualitats terapèutiques, fantàstiques o astrològiques, van evolucionant a descripcions cada cop més precises sobre les propietats de les pedres i mètodes d’avaluació més científics i s’han anat rebutjant els anteriors mites divulgats sobre el tema. Així, no és exagerat afirmar que la identificació de les gemmes és, potser, el principal problema que se’ns planteja en la gemmologia. És per això que des de la ciència sempre s’han intentat aportar solucions, que resulten molt variades des del principi, fins arribar al que podem denominar gemmologia clàssica.

La gemmologia es caracteritza per l’estudi de les propietats òptiques, en les quals s’engloben l’índex de refracció, la dispersió i, sobretot, el color. El coneixement de les relacions que existeixen entre les propietats físiques, les òptiques i la bellesa de les gemmes ha permès aplicar criteris científics per millorar-ne les qualitats estètiques. L’exemple més conegut per tothom és el disseny de la talla brillant, la més utilitzada actualment en el diamant, calculada per equilibrar la seva brillantor a partir de les seves propietats òptiques i treure’n el màxim profit.

Les gemmes, com a objecte d’anàlisi, presenten uns trets especials que han dut al desenvolupament d’eines específiques i que, per descomptat, hem de dir que sempre han de ser NO DESTRUCTIVES. Per això es fan servir sobretot mesures de propietats físiques per a la identificació del tipus de material gemmològic, és a dir, l’espècie mineral a la qual pertany.

Una de les propietats físiques que es va fer servir primer per a la identificació va ser la densitat. Es tracta d’una mesura única per gemma, que sempre ha estat i és molt útil. Determinar altres característiques de la gemma, com l’origen o la procedència, és de gran importància en l’estudi de la gemmologia. Aquests caràcters morfològics de les gemmes que podem apreciar al seu interior és el que denominem inclusions. El seu estudi i classificació ens dona molta informació per identificar les gemmes.

Una de les majors aportacions que té la gemmologia sobre aquest camp són els treballs d’Eduard J. Gübelin, entre altres, amb el seu llibre de microfotografies de gran qualitat de les inclusions en les gemmes. Existeixen altres propietats que són bàsiques i altres de gran utilitat en casos concrets per al desenvolupament de la gemmologia, com són l’espectroscòpia, la fluorescència, la conductivitat tèrmica, la reflectància i la transparència als raigs X.

En els darrers anys s’han començat a aplicar en materials gemmològics algunes de les tècniques d’anàlisi més modernes gràcies al desenvolupament de la instrumentació científica. El seu ús es restringeix, en aquests moments, a grans laboratoris o a aplicacions molt concretes, però gràcies a l’aparició d’instruments cada vegada més senzills i precisos, juntament amb la informació útil que ens subministren, especialment de cara a diagnosticar pedres sintètiques i tractaments, se n’està divulgant l’ús. Alguns d’aquests grups de tècniques són l’espectroscòpia de diferents tipus, com d’infraroigs, visible o Raman. Un exemple d’aplicació pràctica d’aquestes tècniques per identificar la procedència de les gemmes històriques és l’estudi que es va fer del tresor visigòtic de Guarrazar (Toledo), on l’anàlisi del conjunt de tècniques emprades va subministrar informació de la composició química de les maragdes, indicant que eren de procedència europea (Habachtal, Àustria).

Curiosament, molt recentment li han encarregat un estudi gemmològic sobre la Custòdia de la Catedral de Toledo a l’Instituto Gemológico Español. S’hi han fet servir tècniques tradicionals i avançades, com l’espectroscòpia Raman, l’estimació de pes de les gemmes per modelatge 3D i la fotogrametria. D’aquesta manera, els gemmòlegs encarregats han pogut identificar totes les gemmes, els seus graus de qualitat i, en alguns casos, fins i tot el seu origen geogràfic.

Acabem aquest punt amb una llista de les eines més utilitzades per un gemmòleg:
- Lupa d’augment 10x.
- Lupa binocular (Estereomicroscopi).
- Calibres mecànics i electrònics.
- Refractòmetre
- Polariscopi
- Espectroscopi
- Làmpades de fluorescència i fosforescència.

I, laboralment? On s’aplica la gemmologia?
A banda de tot el repàs anterior que hem fet sobre les aportacions de les ciències en general a la gemmologia i les seves contribucions al saber científic, la disciplina que ens ocupa també influeix en altres activitats humanes que necessiten dels coneixements científics que ens proporciona. La més clara i coneguda és la joieria, en la qual els coneixements gemmològics estan presents en el disseny, fabricació, ús, reparació, transformació i, per descomptat, valoració dels materials gemmològics que la componen. Aquesta relació tan estreta entre la gemmologia i la joieria fa que totes les disciplines, àmbits i sectors que hi estan relacionats demandin gemmòlegs qualificats. També en el desenvolupament d’altres professions, el coneixement gemmològic serà summament important per ampliar-ne i optimitzar-ne la qualitat.
Per tot el que hem indicat, els gemmòlegs titulats són molt demandats en els àmbits professionals indicats a continuació:

- Orfebreria i fabricació de joieria.
- Comercialització de pedres precioses i joieria.
- Disseny de joies.
- Museus.
- Subhastes.
- Peritatge judicial.
- Duanes.
- Laboratoris gemmològics.
- Mont de Pietat.

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK

Bibliografia:
-La gemología y su relación con las ciencias. Una perspectiva histórica. Dra. Dña. Mª Cinta Osácar Soriano. Dpto. Ciencias de la Tierra. Universidad de Zaragoza.
-Curso gemología básica. Instituto Gemológico Español.