L’espinel·la és un mineral amb fórmula química MgAl₂O₄. Pertany al grup dels òxids, cristal·litza en sistema cúbic, principalment en octaedres o rombododecaedres en la seva forma composta. Té una duresa de 8 a l’escala de Mohs, fractura irregular, lluentor vítria i ratlla blanca.

L’ espinel·la constitueix una família de gemmes de colors molt diversos a causa de la presència d’impureses en els seus cristalls. La més popular de totes és l’espinel·la vermella, molt apreciada a l’Edat Mitjana.

L’origen del nom d’aquest mineral és confús. Alguns experts creuen que prové de la paraula llatina spina, per la forma punxeguda dels seus cristalls més habituals, els octaèdrics. Altres, en canvi, opinen que deriva del terme grec spinos, que significa “espurna”, en al·lusió al color brillant de la seva varietat vermella i la seva lluentor centellejant.

Les varietats d’ espinel·la es classifiquen segons el seu color, que depèn dels elements traça presents en la seva composició química. Algunes de les varietats més conegudes són:

• Espinel·la vermella: la més valuosa i buscada, també utilitzada com a imitació del robí. El seu color es deu al crom.
• Espinel·la rosa: varia d’un rosa suau a un fúcsia intens. El crom també hi contribueix, però en menor quantitat que en la vermella.
• Espinel·la blava: el ferro i el cobalt són responsables del seu color, que pot anar des del blau clar fins a un blau profund, amb tons grisos en algunes ocasions.
• Espinel·la violeta: es forma per la combinació de traces de crom i ferro.
• Espinel·la negra: de color opac i saturat.
• Espinel·la taronja: la varietat menys comuna.
• Espinel·la incolora: és extremadament rara i manca de color per l’absència d’impureses.
• Espinel·la verda: el ferro i el cobalt influeixen en la seva tonalitat, que va des del verd groguenc fins al verd blavós.

Les inclusions en les espinel·les són característiques internes que poden oferir informació sobre el seu origen, autenticitat i qualitat. Podem trobar inclusions sòlides com cristalls secundaris de calcita, zirconi, apatita o mica, o bé inclusions de cristalls d’espinel·la dins d’una matriu més gran del mateix mineral. També hi ha inclusions líquides, com bosses de líquids atrapats durant el creixement del cristall, que sovint contenen aigua, o inclusions tipus empremta digital, produïdes per curvatures o irregularitats en l’estructura cristal·lina.

Les espinel·les es formen a alta pressió i temperatura, típiques d’ambients de metamorfisme regional o de contacte, en el metamorfisme de roques riques en magnesi i alumini sota condicions de baixa activitat de sílice. L’ambient de formació generalment és en roques metamòrfiques com els marbres cristal·lins, també en roques ígnies bàsiques com les peridotites, serpentinites, entre d’altres, i en dipòsits al·luvials. A causa de la seva duresa i resistència química, l’espinel·la s’acumula en dipòsits secundaris com els placers, juntament amb altres minerals densos com el safir, el robí i el zirconi.

L’espinel·la s’extreu en diversos llocs del món, segons la seva qualitat i aplicacions:

• Àsia: Myanmar, famosa per les espinel·les vermelles d’alta qualitat (sovint confoses amb robins); Sri Lanka, amb jaciments al·luvials rics en espinel·les de diversos colors; Afganistan, amb espinel·les de tons vermells i roses vibrants.
• Àfrica: Tanzània, amb jaciments a les regions de Mahenge i Tunduru.
• Amèrica: Estats Units, espinel·les en dipòsits metamòrfics de Montana i a Mèxic.
• Europa: Itàlia, espinel·les en marbres dels Alps; Rússia, espinel·les associades a corindó en jaciments.
• Austràlia: dipòsits al·luvials amb espinel·les de diversos colors.

L’espinel·la és una gemma versàtil i s’utilitza tant en joieria com a la indústria i la ciència. És per aquest motiu que la seva síntesi i tractaments poden variar segons l’ús final.

Pel que fa a la joieria, l’espinel·la de color vermell intens s’utilitza també, tant en la seva versió natural com sintètica, com a gemma d’imitació del robí. Per això és necessari sempre l’anàlisi gemmològic per part d’un taxador especialitzat per verificar la gemma que tenim al davant i així poder-ne reconèixer el veritable valor monetari.

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK