Per concloure la nostra petita sèrie de tres articles sobre el quars, en aquest últim veurem amb detall els principals quarsos microcristal·lins i les seves variacions.

Per posar-vos en context, recomanem fer una ullada als dos anteriors, “El quars” i “Els quarsos macrocristal·lins”.

En els quarsos microcristal·lins, la cristal·lització no és visible a simple vista, generalment són opacs o translúcids amb una textura més homogènia i solen tenir colors més variats que els macrocristal·lins, així com patrons complexos com bandes o vetes. Les varietats més comunes són les següents:

Calcedònia: és un tipus de quars microcristal·lí, barreja de quars amb morganita, els cristalls del qual formen fibres en una matriu més o menys amorfa. És luminescent i sol aparèixer en formes radials, reniformes o en raïms. El seu color és molt variable depenent de les inclusions que presenti, podent ser incolora, blava, groguenca, rogenca, verda, marró…

Àgata: és un conjunt de varietats de calcedònia que presenta bandes de diversos colors poc contrastats. Aquesta diferència de colors apareix perquè en cada zona varia l'estructura i la quantitat i diversitat de les inclusions. Aquestes bandes concèntriques de colors similars, opacs i translúcids, recorden el tall transversal del tronc d’un arbre. Normalment es formen dins de roques volcàniques o sedimentàries buides, que es van omplint de fora cap a dins per les deposicions de sílice, motiu pel qual en moltes ocasions el centre d’aquestes no està complet o és un material diferent, que normalment és quars macrocristal·lí.

Altres varietats de calcedònia o d’àgata comunament reconegudes són l’ònix (de color verdós fins a negre amb característiques bandes de color clar), la cornalina (de color ataronjat a rogenc), la crisoprasa (de color verd) i l’heliotrop o sanguina (verd, però amb taques vermelles).

Jaspi: és una varietat de calcedònia opaca i fosca, generalment de color vermell, tot i que també pot presentar-se en groc, marró o verd i, molt excepcionalment, en blau. En ocasions es poden observar aquests colors combinats. Durant el procés de consolidació del jaspi apareixen patrons que formen fluxos i patrons de sedimentació.

Ull de tigre: és una altra pedra natural amb brillantor sedosa en què el quars microcristal·lí adopta una estructura fibrosa. Presenta una barreja de colors marrons i groguencs.

Existeixen altres dues varietats molt similars conegudes com ull de gat i ull de falcó, en què la disposició d’aquestes “fibres” és diferent recordant en cada cas els ulls de l’animal que els dona nom. Aquestes tres pedres es caracteritzen pel seu efecte òptic anomenat chatoyance (o efecte “ull de gat”) presentant ratlles o reflexos que es mouen amb la llum.

Sílex: és una roca sedimentària composta per una barreja de materials silícics, com quars en forma microcristal·lina i calcedònia, a més d’altres minerals. És un material molt dur i resistent que tendeix a trencar-se en làmines de vores molt agudes i tallants. El mencionem en aquest article donada la importància que ha tingut en el desenvolupament de la Humanitat en utilitzar-se com a eina tallant des de l’Edat de Pedra.

 

I fins aquí la nostra minisèrie d’articles sobre el quars. Esperem que us hagin resultat d’interès.

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK