Què és el quars?

El quars és un dels minerals més abundants de l’escorça terrestre. Està compost per diòxid de silici (SiO₂) i és conegut i utilitzat pels humans des de les primeres civilitzacions per les seves propietats físiques, estètiques i funcionals. La seva duresa, brillantor i abundància el van convertir en un material important i valuós per a diverses aplicacions. El quars cristal·litza en dos sistemes cristal·lins segons la temperatura: l’hexagonal, amb forma típica de bipiràmides hexagonals, i el trigonal, com a cristall trigonal d’hàbit columnar. El seu color varia des del transparent fins al negre, depenent de les impureses, inclusions o defectes que contingui. Té brillantor vítria i pot ser transparent, translúcid o opac.

Com es forma?

El quars té el seu origen en processos geològics que ocorren dins del planeta, i pot tenir diverses procedències:

• En ambients ignis: a partir del refredament i solidificació del magma i la lava. És un material típic en roques ígnies com el granit.
• En ambients sedimentaris: com que és molt resistent a l’erosió física i química, els grans de quars poden acumular-se en sediments i formar part de roques sedimentàries.
• En ambients metamòrfics: durant el metamorfisme, el quars pot recristal·litzar o formar-se en noves condicions de pressió i temperatura, com les quarcites, que resulten de la metamorfosi de roques arenoses riques en quars.
• En vetes hidrotermals: també es forma en vetes a partir de solucions hidrotermals calentes que circulen a través d’esquerdes a l’escorça terrestre.

El quars a la natura

Podem trobar el quars natural en diverses formes i com a component de diferents roques:

• En forma de cristalls individuals: es formen quan el quars té prou espai per créixer lliurement i apareixen com a cristalls hexagonals amb cares ben definides i extrems punxeguts. És comú en cavitats i geodes.
• En geodes: són cavitats rocoses, generalment tancades, recobertes de cristalls de quars al seu interior. Es formen principalment quan bombolles de gas en roques volcàniques o cavitats en roques calcàries s’omplen amb solucions riques en sílice.
• En vetes hidrotermals: apareix en vetes o esquerdes dins de les roques, on solucions calentes riques en sílice precipiten en quars en refredar-se.
• En grans en roques sedimentàries consolidades o com a sorres, ja que la seva resistència a l’erosió el converteix en el component principal de moltes platges i deserts.
• Com a matriu de roques ígnies com el granit.
• També apareix en les quarcites, que són el resultat del metamorfisme d’arenoses riques en quars, i com a filons o inclusions en diferents tipus de roques omplint esquerdes o buits.

Classificació

La distinció principal del quars és entre macrocristal·lí i microcristal·lí, segons si és o no reconeixible a simple vista. En aquestes tipologies val la pena aprofundir-hi, però de moment ens limitarem a una breu descripció: Els quarsos macrocristal·lins, reconeixibles a simple vista, solen tenir formes hexagonals ben definides, presenten brillantor vítria i solen ser transparents o translúcids. Els més coneguts són el cristall de roca, l’ametista, el citrí, el prasi i el fumat. Els quarsos microcristal·lins o criptocristal·lins estan formats per cristalls microscòpics no visibles a simple vista. Generalment són opacs o translúcids, amb una textura més homogènia i solen tenir colors més variats i patrons complexos com bandes o vetes. Els més comuns són la calcedònia, l’àgata, l’ònix i el jaspi.

Existeix el quars sintètic?

Efectivament, sí que existeix el quars sintètic, generat en laboratoris o fàbriques mitjançant mètodes com el procés hidrotermal. Té la mateixa composició química i propietats físiques que el quars natural, però hi ha diferències entre ells, com ara la puresa: el natural sol contenir inclusions, impureses o defectes interns, mentre que el sintètic és més pur i uniforme, per això el seu ús principal és industrial. També pot haver-hi diferències pel que fa al color, ja que el sintètic pot presentar tons i combinacions que no es donen a la natura. Tot i que amb dificultat, és possible distingir-los mitjançant anàlisis microscòpiques i espectroscòpiques, buscant inclusions, cristalls llavor o patrons de creixement que no es donen en el quars natural.

Quins són els usos del quars?

A més del seu ús en joieria i decoració, també s’utilitza per a altres finalitats com la fabricació de ceràmiques, ciments, vidres, lents, mecanismes de peces de rellotgeria, radiotransmissors i receptors. En molts d’aquests usos tecnològics i industrials s’opta pel quars sintètic, ja que la seva puresa i uniformitat el fan més adequat que el natural, que en canvi és més valorat en usos artístics i joiers. També des de l’antiguitat, diversos pobles i civilitzacions han emprat el quars en l’àmbit esotèric, atribuint-li propietats energètiques i curatives, com a amulets o talismans per, suposadament, atreure energies positives i/o protecció.

Quins tipus de talla s’empren?

El quars es talla segons l’ús que se li vulgui donar i les característiques de la peça en brut.

En joieria, les talles més habituals són les talles facetades estàndard (brillant rodona, ovalada, maragda, marquesa…) per a peces de quarsos transparents, com l’ametista o el citrí, i les talles cabuixó (cabuixó ovalat, circular…) per als quarsos translúcids o opacs, com els lletosos, rosats o fumats. En decoració i col·leccionisme, es treballa en forma de druses, que són fragments naturals de quars amb cristalls intactes; de geodes, que com hem esmentat anteriorment, són formacions rocoses buides que es tallen per mostrar-ne l’interior com una finestra; i de plaques o planxes polides per a les àgates i calcedònies. També podem trobar talles artesanals amb figures i formes abstractes, a més de talles escultòriques o fantasies com cors, flors, estrelles, etc. Per a la indústria i la tecnologia, el més habitual és el tallatge en forma de lents o planxes, segons la necessitat i ús concret que se li vulgui donar, sobretot amb el cristall de roca i els quarsos sintètics.

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK