L’ambre, aquella “pedra” de color taronja tan bonica que a vegades conté insectes o bombolles d’aire a l’interior, és en realitat una resina vegetal fossilitzada que prové principalment de coníferes extintes. Es va formar fa entre 30 i 90 milions d’anys, quan la resina exsudada —que de vegades, en el seu descens per l’arbre, atrapava petits insectes, grans de pol·len, fongs o bombolles d’aire— quedava enterrada i sotmesa a pressió i temperatura durant milions d’anys.

És una joia orgànica que, igual que el corall o les perles, prové d’éssers vius i es diferencia de les gemmes minerals per aquest origen biològic.

L’ambre ha captivat la humanitat durant mil·lennis per la seva calidesa, bellesa i misteri. Aquesta resina fossilitzada no només és apreciada com a gemma, sinó també com a càpsula del temps que conserva fragments del passat. En aquest article explorarem l’origen de l’ambre, la seva composició, colors, tractaments, talles, inclusions, jaciments, diferències amb l’ambre sintètic, curiositats i consells de manteniment. El nostre objectiu és oferir una visió professional i divulgativa que permeti comprendre el valor i la singularitat d’aquesta joia orgànica.

Composició química

La composició química de l’ambre reflecteix el seu origen com a resina vegetal fossilitzada i, tot i que varia segons el jaciment on es trobi i el tipus d’arbre que la va produir, presenta característiques comunes.

L’ambre està compost principalment per carboni (entre un 65–80 %), hidrogen (al voltant del 10 %) i oxigen (entre un 10–25 %). També conté àcids succínics, especialment a l’ambre bàltic.

Pel que fa a les seves propietats físiques, cal destacar que és relativament tou i fràgil en comparació amb les gemmes minerals, amb una duresa d’entre 2 i 2,5 a l’escala de Mohs, similar al guix o fins i tot a l’ungla humana, és a dir, es ratlla amb molta facilitat. També es fractura fàcilment amb impactes o pressió, i a partir dels 150 ºC s’estova i fins i tot pot fondre’s. És sensible a substàncies químiques com dissolvents, alcohol, perfums i netejadors (per això es recomana no portar-lo durant tasques domèstiques com cuinar o netejar). L’exposició prolongada al sol pot enfosquir-lo o provocar-li esquerdes.

Colors de l’ambre

L’ambre presenta una àmplia gamma de colors, que van des del groc mel o daurat —els més comuns— fins al negre, passant pel vermellós, marró, verd o blau. El color depèn del seu origen, edat, condicions de fossilització i presència d’inclusions o bombolles d’aire.

També pot trobar-se transparent o gairebé incolor, cosa molt apreciada en joieria perquè permet veure amb claredat les inclusions.

Tractaments de l’ambre

L’ambre pot ser tractat tèrmicament per intensificar el seu color o eliminar impureses. També se sotmet a pressió per formar peces premsades. Alguns tractaments inclouen l’ús d’olis o resines per millorar-ne la brillantor. És important declarar aquests tractaments en el comerç de joies.

Tipus de talles

A causa de la seva baixa duresa, es talla fàcilment. Les talles més comunes són caboixons, granadures, camafeus i escultures. També s’utilitza en incrustacions i objectes ornamentals. La seva lleugeresa permet crear peces de gran mida sense incomoditat.

Les peces més transparents solen tallar-se facetades o en caboixó, i les que contenen inclusions com bombolles o insectes és més habitual tallar-les lliures perquè es puguin apreciar, tot i que també es fan en caboixó.

Inclusions

Una de les característiques més fascinants de l’ambre són les seves inclusions: insectes, fulles, flors, bombolles d’aire o d’aigua. Aquestes inclusions augmenten el seu valor científic i comercial, ja que ofereixen una finestra a l’ecosistema prehistòric. L’ambre amb inclusions ben conservades és altament col·leccionable.

Principals jaciments

Els jaciments més importants es troben a la regió bàltica (Polònia, Rússia, Lituània), República Dominicana, Mèxic (Chiapas), Myanmar (Birmània) i Colòmbia. L’ambre bàltic és el més abundant i comercialitzat, mentre que el dominicà és famós per la seva transparència i el rar ambre blau.

Ambre sintètic i diferències amb el natural

L’ambre sintètic es fabrica a partir de resines naturals o plàstiques. Tot i que visualment pot assemblar-se al natural, no conté inclusions autèntiques ni propietats físiques com la fluorescència sota llum UV. Les proves de solubilitat, raigs X o espectroscòpia ajuden a distingir-los.

També es poden diferenciar perquè l’ambre natural, en escalfar-se, desprèn una olor a resina, mentre que el sintètic fa olor de plàstic o químic. A més, sol ser més dur que el natural, així com presentar inclusions idèntiques o repetitives, en contrast amb l’heterogeneïtat del natural.

També existeix l’ambre reconstituït, fet de fragments premsats.

Curiositats

• L’ambre era conegut com electrum pels grecs, per la seva capacitat d’atreure objectes en fregar-lo.
• A l’edat mitjana es creia que tenia propietats curatives i protectores.
• S’han trobat peces amb insectes extints, cosa que ha inspirat obres com Jurassic Park.

• L’ambre natural flota en aigua salada, una manera d’identificar-ne l’autenticitat.

Manteniment de l’ambre

L’ambre és delicat i s’ha de protegir de la calor, els productes químics i les ratllades. Es recomana netejar-lo amb un drap suau i aigua tèbia, evitant detergents. Cal guardar-lo separat d’altres joies per evitar danys, i tampoc s’ha d’exposar al sol prolongadament ni a perfums o laques.

Conclusió: una joia que connecta passat i present

L’ambre no és només una gemma de bellesa singular, sinó també un testimoni tangible de la història natural. El seu origen orgànic, les seves inclusions úniques i la seva delicadesa el converteixen en una joia que requereix cura, però que ofereix a canvi una connexió directa amb ecosistemes desapareguts fa milions d’anys.

Sigui en forma de penjoll, escultura o peça de col·lecció científica, l’ambre continua fascinant per la seva capacitat d’unir art, ciència i natura. Conèixer-ne les propietats, tractaments i cures no només permet valorar-lo millor, sinó també preservar-lo com a llegat de la Terra.

En definitiva, l’ambre és molt més que una pedra bonica: és una joia eterna que guarda en el seu interior els secrets del temps.

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK