La maragda és una de les gemmes més emblemàtiques i cobejades del món, reconeguda pel seu inconfusible color verd i la seva història mil·lenària. Pertany a la família del beril, un mineral del grup dels silicats amb fórmula química Be₃Al₂(SiO₃)₆. El color verd característic de la maragda es deu principalment a la presència de crom i, en menor mesura, de vanadi, elements que substitueixen parcialment l’alumini en l’estructura cristal·lina del beril.

Composició, estructura i propietats gemmològiques

La maragda cristal·litza en el sistema hexagonal, formant prismes allargats amb cares hexagonals ben definides.

La seva duresa oscil·la entre 7,5 i 8 en l’escala de Mohs, cosa que la fa relativament resistent al ratllat, tot i que la seva tenacitat és baixa a causa de la presència freqüent d’inclusions i fractures internes, conegudes comercialment com a “jardins”. Aquestes inclusions, lluny de restar valor, són considerades una empremta digital que certifica el seu origen natural i, en ocasions, aporten bellesa i singularitat a cada gemma. Tanmateix, una major netedat interna (menys inclusions) i un color verd intens incrementen notablement el seu valor.

Les maragdes presenten una brillantor vítria i una transparència que varia de translúcida a transparent. Els exemplars més valuosos són aquells amb un color verd saturat, uniforme i sense matisos grocs o blavosos. La talla més emblemàtica és la rectangular amb cantonades tallades, coneguda com a talla “maragda”, dissenyada per ressaltar el color i minimitzar el risc de fractura, tot i que també s’empren talles ovalades, rodones, coixí, marquise i pera.

Origen, jaciments i mercat internacional

Colòmbia és el productor més reconegut de maragdes d’alta qualitat, especialment a les mines de Muzo, Chivor i Coscuez, els exemplars de les quals destaquen per la seva puresa i color. Brasil és un altre gran productor, amb maragdes de tons variats i exemplars de gran mida. Zàmbia ha guanyat protagonisme en les darreres dècades, oferint maragdes de to verd més blavós i amb menys inclusions. Altres països rellevants són Zimbàbue, Etiòpia, l’Afganistan i Rússia.

El mercat internacional de maragdes és dinàmic i competitiu. Les subhastes de cases com Christie’s i Sotheby’s han assolit preus rècord per exemplars excepcionals, com la maragda Rockefeller, subhastada el 2017 per més de 5,5 milions de dòlars. La demanda de maragdes naturals i d’origen certificat ha crescut, impulsant la traçabilitat i la transparència en la cadena de subministrament.

Tractaments habituals i la seva importància

A causa de la presència d’inclusions i fractures, la majoria de maragdes al mercat han estat sotmeses a tractaments per millorar-ne l’aparença. El més comú és el greixatge, que consisteix a impregnar la gemma amb olis naturals (generalment de cedre) per dissimular fractures i millorar la transparència. Aquest tractament és tradicional, però no permanent, ja que l’oli pot deteriorar-se amb el temps. També s’empren resines sintètiques, més estables i duradores, així com gels i fluids acolorits per omplir fissures internes. És fonamental que aquests tractaments siguin declarats al comprador, ja que afecten el valor i el manteniment de la pedra.

Història, simbolisme i curiositats

El nom “maragda” prové del grec “smaragdos”, que significa “pedra verda”. Ha estat símbol de saviesa, esperança, renovació i poder al llarg de la història. En l’antiguitat es creia que protegia contra malalties i atorgava clarividència. Cleòpatra va ser una gran admiradora de les maragdes i, en la cultura precolombina, els muisques i altres civilitzacions de l’actual Colòmbia les consideraven pedres sagrades.

Entre les maragdes més famoses destaca la “Maragda de Devonshire”, una de les més grans del món, i el collaret conegut com “el pitet” de Sara Montiel, confeccionat amb maragdes brasileres i valorat en milions d’euros. Aquestes joies exemplifiquen el magnetisme i l’exclusivitat que envolten aquesta gemma.

Ciència i sostenibilitat: reptes actuals

La mineria de maragdes planteja reptes mediambientals i socials. En els darrers anys, s’han implementat iniciatives per promoure la mineria responsable i la certificació d’origen, com l’estàndard Fairmined. A més, la investigació gemmològica avança en la identificació de tractaments i en la diferenciació entre maragdes naturals, sintètiques i millorades, utilitzant tècniques com l’espectroscòpia Raman i la microscòpia avançada.

Consells per a la joieria i el manteniment

Les maragdes requereixen un tracte delicat. Es recomana evitar cops i canvis bruscos de temperatura, netejar només amb aigua tèbia i sabó neutre, i evitar ultrasons i productes químics. És aconsellable revisar periòdicament l’estat dels tractaments (olis o resines) i consultar amb un gemmòleg davant qualsevol dubte.

Conclusió

La maragda és molt més que una gemma: és un símbol d’història, ciència i bellesa natural. La seva fascinació resideix tant en la seva raresa i color com en la història i les cultures que l’han venerada al llarg dels segles. Triar una maragda és apostar per una joia única, amb personalitat i un llegat que transcendeix modes i generacions.

Referències d’interès

Enciclopèdia Gemmològica de la GIA

International Colored Gemstone Association

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK