Tal com avançàvem en el nostre article sobre les característiques i generalitats del quars, la principal distinció o classificació en el món dels quarsos és entre quarsos macrocristal·lins (dels quals ens ocupem en aquest article) i quarsos microcristal·lins (que tractarem en el futur). Aquesta diferenciació es basa en si la cristal·lització és visible o no a simple vista.

Aquí ens centrarem en els principals quarsos macrocristal·lins i les varietats i colors que presenten. Si t’interessa informació més general sobre el quars, et convidem a consultar el primer dels nostres articles sobre aquest mineral.

Els quarsos macrocristal·lins (aquells que són recognoscibles a simple vista) acostumen a tenir formes hexagonals ben definides, presenten brillantor vítria i solen ser transparents o translúcids.

En canvi, en els microcristal·lins, la cristal·lització no és visible a simple vista, però ja ens ocuparem amb detall d’aquesta altra tipologia en un futur article.

Principals varietats del quars macrocristal·lí

El quars pot presentar-se en una àmplia gamma de colors, que depenen de les impureses, inclusions o defectes en l’estructura cristal·lina que presenti.

Incolor (hialí o cristall de roca): degut a la seva puresa i absència d’impureses o inclusions, és transparent i sense color. S’utilitza en joieria, decoració i aplicacions òptiques. Els cristalls d’aquesta varietat solen ser tèrbols o lletosos en la zona on s’uneixen al quars massiu.

Quan aquest quars incolor presenta una gran quantitat d’inclusions de gasos o líquids, rep el nom de quars lletós, pel seu aspecte de lletositat o terbolesa. Aquest quars lletós és molt comú en les zones on els cristalls transparents s’uneixen al quars massiu.

Violeta (amatista): amb tons que varien del lila al porpra intens i vermell porpra pàl·lid. Aquest color es deu a la presència de traces de ferro i a l’exposició a la radiació natural. El quars amatista també pot presentar bandes blanquinoses.

Rosat (quars rosa): tons de rosa suau a rosat intens, a causa d’inclusions de titani, manganès o ferro.

Groc a taronja (citrí): tons de groc pàl·lid a taronja, degut a traces de ferro i la seva oxidació.

Marró a gris fosc (quars fumat): tons de gris a marró fosc, a vegades gairebé negre, causats per l’exposició a radiació natural que afecta el silici.

Quan aquest quars fumat presenta un alt contingut en alumini, pot arribar a veure’s de color negre, conegut com a quars morió. Aquest color es deu al fet que l’alumini present en el quars causa una absorció important de llum i provoca una coloració des de gris translúcid fins a negre atzabeja.

Verd (prasi): tons verds de suaus a intensos, ocasionats per inclusions d’actinolita o modificacions artificials en irradiar quars incolor.

Blau (quars blau): blau translúcid, a vegades opac, a causa d’inclusions d’agulles de crocidolita (varietat fibrosa de la riebeckita).

També existeix una altra varietat amb presència de tons blaus, que és el quars dumortierita, amb inclusions d’aquest altre mineral.

Aventurina: és una varietat de quars que es caracteritza per la presència de certes inclusions que li donen el seu color i provoquen uns reflexos brillants especials coneguts com a efecte aventurinat. Aquestes inclusions poden ser de mica, que li donen un color verd maragda (o en ocasions blau), o de hematites, que li confereixen un color marró rogenc.

I amb l’Aventurina arribem al final del segon dels nostres articles de la minisèrie sobre el quars.

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK