El safir és una varietat de pedra preciosa que pertany al grup del corindó. És un mineral compost principalment per òxid d’alumini. El seu color més característic és el blau, tot i que també pot aparèixer en altres tons com grocs, roses, verds, taronges o fins i tot incolors, segons les impureses que conté en la seva estructura.

Segons el color, la claredat i les impureses que tingui la gema, la seva demanda i preu poden variar molt. Per això, és habitual que productors i comerciants utilitzin tractaments físics i/o químics per modificar les característiques de la pedra natural. Això no és ni il·legal ni immoral, sempre que els tractaments aplicats siguin degudament identificats i comunicats al consumidor.

En aquest article veurem els principals tractaments que poden rebre els safirs. El més habitual és el tractament tèrmic, tot i que també són freqüents les impregnacions incolores o acolorides, així com el farciment de fissures o cavitats superficials.

Tractaments tèrmics

Consisteixen a escalfar el safir a altes temperatures per millorar-ne el color i la puresa. S’aplica sobretot en safirs pàl·lids. És el tractament més comú i es troba en una gran part dels safirs del mercat.

Aquest tractament intensifica el color groc en safirs. Els safirs incolors o groc pàl·lid, escalfats a 1500 °C en condicions oxidants, es tornen groc intens o marró. Els safirs porpres poden passar a tons rosa-taronja.

També es pot aconseguir l’efecte contrari: eliminar el color groc causat per centres de color, així com eliminar les “sedes” i efectes com l’asterisme (produït per agulles d’òxid de titani). Escalfant pedres amb excés de sedes a 1600 °C en condicions reductores, seguit d’un refredament ràpid, es tornen transparents per dissolució de l’òxid de titani.

Un altre canvi que pot provocar el tractament tèrmic és la intensificació del blau. S’aplica en safirs pàl·lids amb excés de ferro i titani, escalfant-los en atmosfera reductora. Així, safirs molt pàl·lids i tèrbols es tornen transparents i blau fosc, considerats de millor qualitat.

També es pot aclarir el safir amb aquesta tècnica. En pedres amb excés de ferro i presència de titani, escalfades a 1600 °C en atmosfera oxidant, es millora el color de safirs massa foscos, com alguns de Tailàndia o Austràlia.

Una altra característica és la desaparició del bandejat en safirs sintètics Verneuil (mètode comercial de fabricació sintètica de pedres precioses).

Es poden detectar els tractaments tèrmics?

Els processos per sota dels 1300 °C generalment no es poden identificar, excepte alguns tractaments lleus que deixen rastres detectables amb tècniques avançades com l’espectroscòpia Raman o l’anàlisi d’inclusions.

Els tractaments per sobre dels 1300 °C es poden identificar per:

• Filetí retocat o múltiple (les pedres tallades sovint s’han de repolir).
• Distorsió d’inclusions i aparició de fractures (craquejat per estrès).
• Fragilitat i fractures internes amb aparença craquejada.
• Fluorescència verd lletosa sota llum ultraviolada curta.

En conclusió, els safirs amb tractament tèrmic solen tenir un color intens i una qualitat millorada.

Tractaments tèrmics per difusió

Aquest tractament altera el color superficial del safir mitjançant calor i un element químic (normalment titani o bor).

S’utilitza en safirs incolors o de tons pàl·lids per intensificar el color. Les pedres s’escalfen a 1800 °C durant diversos dies, recobertes amb òxids metàl·lics que es difonen a la superfície, canviant o intensificant el color original. Per exemple, un safir blau clar amb òxid de ferro i titani es torna blau fosc.

Aquest mètode també s’ha usat per obtenir safirs estrella (amb tall caboixó que mostra una estrella de 6 o 12 raigs), però amb resultats poc satisfactoris. L’asterisme és superficial i diferent del natural.

Per identificar aquest tractament:

• Les pedres escalfades i difoses amb òxids presenten taques de color superficials visibles a simple vista, especialment si s’immergeixen en iodur de metilè o glicerina sobre fons blanc.
• Tenen un relleu més fort que els no tractats i les arestes de les facetes mostren color intensificat.
• Amb lupa binocular es veu que el color ha penetrat en fissures, cavitats o al voltant d’inclusions superficials.
• Presenten marques al filetí.

Farciment de cavitats o fissures superficials

L’any 2007 van aparèixer els primers informes sobre un tractament en safirs blaus que utilitza vidre de plom amb òxid de cobalt com a material de farciment. Aquest tractament no només millora la transparència de les pedres, sinó que també els afegeix color blau, combinant el farciment de fissures amb la tinció. Aquest mètode és conegut comercialment com “Super Diffusion Tanusorn”.

Normalment, juntament amb el tractament tèrmic, es farceixen les fissures o cavitats dels corindons amb vidre de sílice o bòrax per augmentar la transparència de la gemma i dissimular les imperfeccions.

Altres materials de farciment que s’utilitzen en safirs són les resines epoxi o olis, als quals de vegades s’hi afegeixen colorants.

La identificació d’aquests tractaments es pot fer observant el reflex de la llum a la superfície, ja que el vidre i la pedra mostren una brillantor diferent. A més, a la massa vítria sovint s’aprecien bombolles.

Cal tenir en compte que algunes pedres no tractades de Tailàndia poden mostrar fenòmens similars a causa de restes de magma en forma de bifàsiques sòlid-gas.

Per tant, aquest tractament permet omplir les cavitats per ocultar les fissures naturals del safir i millorar-ne la claredat, aconseguint una aparença més neta i menys opaca. Tot i això, té l’inconvenient que el safir pot ser menys durador, a causa de possibles fractures.

Tractament per irradiació

El tractament per irradiació s’utilitza per alterar el color de les gemmes. Normalment s’aplica en safirs incolors, que poden passar a groc, els porpres a taronja i els blaus a verd, a causa de la formació de centres de color. Aquestes coloracions són poc estables i poden empal·lidir amb la llum, el temps o una calor suau. Per això, tenen un interès comercial limitat.

Aquest procés pot durar des d’unes hores fins a diversos dies, segons la intensitat de la radiació i el color desitjat.

A diferència d’altres tractaments, la irradiació no sol afectar la durabilitat de la gema, ja que no altera de manera permanent l’estructura cristal·lina. Tot i així, segons la intensitat de la radiació, alguns safirs poden experimentar canvis de color addicionals amb el pas del temps.

Els safirs tractats amb irradiació poden ser difícils de distingir dels naturals, però es poden identificar amb espectroscopi o microscopi.

Altres tractaments

Safirs amb impregnacions incolores o acolorides

Són pedres tractades amb substàncies químiques per millorar-ne l’aparença, especialment la claredat o el color.

S’hi apliquen solucions o resines, i a vegades colorant carmí. Es detecten fàcilment introduint-les en un dissolvent. En ocasions es pot veure el paper de les carpetes tenyit pel colorant.

Safirs amb utilització de fons

S’utilitzen fons enganxats a la culata, com ara fons de color, metal·litzats o amb una estrella gravada. Es detecten amb una observació acurada amb lupa de 10x en pedres muntades. Aquesta tècnica es considera fraudulenta i no legítima en gemmologia, ja que sovint s’utilitza per simular color o asterisme.

Conclusió

Els tractaments aplicats al safir permeten millorar significativament la seva aparença, color i transparència, facilitant-ne la comercialització i valoració en el mercat de l’alta joieria. És fonamental que aquests tractaments siguin degudament identificats i comunicats al consumidor per garantir la transparència i la confiança en el producte final. La gemmologia moderna disposa d’eines avançades per detectar aquests processos, assegurant una classificació i valoració correcta de cada gemma.

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK