Joies famoses que van fer història: la tiara Poltimore

Hi ha joies que no només adornen, sinó que expliquen històries. La tiara Poltimore n'és una. Fabricada el 1870 per la històrica casa Garrard, aquesta peça es va convertir en un emblema de la princesa Margarida d'Anglaterra i en un dels exemples més citats de com una joia pot acompanyar tota una vida, transcendir una família i, dècades després, reaparèixer en una subhasta com a testimoni d'un llegat.

Inaugurem amb ella la sèrie “Joies famoses que van fer història”, en què explorem peces icòniques que uneixen passat, present i valor patrimonial.

La història de la tiara Poltimore: del segle XIX a la cort britànica

La tiara Poltimore va ser creada com un encàrrec privat el 1870 per a Florence Bampfylde, esposa del segon baró Poltimore i tresorera de la Casa de la Reina Victòria. Més endavant, la joia va tornar a aparèixer en escena quan la tercera baronessa Poltimore la va lluir durant la coronació del rei Jordi V el 1911.

D'estil neoclàssic i elaborada amb diamants muntats sobre plata i or, la seva estructura presenta una successió de motius florals i elements simètrics característics del període victorià tardà.

Dècades més tard, la princesa Margarida, germana petita de la reina Elisabet II, la va adquirir el 1959 en una subhasta per 5.500 lliures. Abans de portar-la el dia del seu casament amb Antony Armstrong-Jones, ja havia utilitzat la peça com a collaret en dues ocasions formals. La seva imatge amb la tiara, especialment la cèlebre fotografia de 1960 presa pel seu marit a la banyera, forma part de l'imaginari visual més recognoscible de la casa Windsor.

A diferència de moltes joies de la col·lecció reial, heretades o cedides per la Corona, la tiara Poltimore va ser una adquisició personal de la princesa Margarida, una circumstància que va contribuir a reforçar el vincle entre la joia i la seva imatge pública.

Una obra mestra desmuntable: disseny i tècnica

Una de les particularitats més cridaneres de la tiara Poltimore és la seva versatilitat. Amb un disseny floral propi de les peces victorianes, una forma lleugerament bombada i diamants talla antiga agrupats en ramells, la tiara es pot transformar en un collaret de serrells i en ni més ni menys que onze fermalls individuals.

Amb una silueta elevada i lleugerament corbada, la tiara presenta una successió de flors de diamants coronades per ramells resplendents que creen un efecte d'encaix lluminós. El seu disseny elegant i equilibrat la converteix en una de les grans obres mestres de la joieria britànica del segle XIX.

Resulta especialment remarcable la seva lleugeresa, malgrat les dimensions i la complexitat de la peça, un assoliment tècnic notable per a l'època.

Aquest disseny modular, habitual en les peces aristocràtiques de finals del segle XIX, responia a una visió pràctica del luxe: joies concebudes per oferir diverses possibilitats d'ús al llarg de la vida.

La subhasta de 2006: un nou capítol per a la Poltimore

Després de la mort de la princesa Margarida el 2002, una part de la seva col·lecció es va destinar a subhasta. La tiara Poltimore va ser una de les peces més destacades en la venda organitzada per Christie’s el juny de 2006, on va assolir un preu final de 926.400 lliures, adquirida per un comprador anònim, segons el catàleg oficial de la casa. El preu aconseguit va multiplicar àmpliament l'estimació inicial, reflectint no només la qualitat excepcional de la peça, sinó també l'atractiu afegit de la seva procedència reial, un dels factors més valorats en el mercat internacional de joies històriques.

Aquest moment va marcar una nova etapa per a la joia: de símbol personal d'una princesa contemporània va passar a convertir-se en patrimoni històric circulant, un exemple perfecte de com una peça pot canviar de mans mantenint intacte el seu valor cultural.

El valor patrimonial de les joies: una mirada des del Mont de Pietat

La trajectòria de la tiara Poltimore il·lustra com les joies transcendeixen la seva funció ornamental. Al llarg de la història, han estat béns que acompanyen moments familiars, es transmeten entre generacions i, en determinats moments, poden convertir-se en un recurs valuós.

El Mont de Pietat ha exercit un paper essencial en la conservació del patrimoni personal. Moltes peces, lluny de ser simples objectes materials, representen històries, vincles afectius i memòria familiar.

La Poltimore ens recorda que les joies no només tenen un valor econòmic: posseeixen un valor cultural i emocional que perdura en el temps.

Conclusió

La tiara Poltimore, el parador actual de la qual no s'ha fet públic, és més que un símbol del glamour de la princesa Margarida. És un exemple de com una joia pot recórrer segles, adaptar-se a diferents usos, reinterpretar-se a través de les èpoques i ressorgir al mercat com a testimoni d'un llegat.

Potser aquesta és la veritable grandesa de la tiara Poltimore: haver passat de ser una creació de l'època victoriana a convertir-se en un símbol d'elegància atemporal, la història del qual continua fascinant dècades després de la seva última aparició pública.

Amb ella, iniciem una sèrie dedicada a les joies que han marcat èpoques i que avui continuen conservant la seva capacitat d'inspirar.

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK