HISTÒRIA

Les gemmes en la custòdia de la Catedral de Toledo

09 de setembre, 2025

Compartir a:

“Art sacre i joieria”

POST DESTACATS

La custòdia de la Catedral de Toledo és una de les obres mestres de l’art sacre a Espanya i una de les peces d’orfebreria més rellevants a nivell mundial. La seva complexitat estructural, riquesa simbòlica i exuberància gemmològica la converteixen en un objecte d’estudi tant per a historiadors de l’art com per a gemmòlegs.

Estructura i evolució històrica

La custòdia està formada per tres cossos principals de diferents èpoques:

Custòdia portàtil. El primer és una custòdia portàtil de finals del segle XV que va pertànyer a Isabel la Catòlica i s'atribueix a l'orfebre Jaime Aimeric (1495–1499). Està elaborada amb 16,9 kg d'or i fa 98 cm d'alçada.

Custòdia d'asseguda. L'any 1505, el Capítol de la Catedral de Toledo va encarregar a Enrique de Arfe una custòdia més gran que embolcallés la portàtil d'or. Aquesta nova estructura està feta amb 18 kg d'or i 183 kg de plata, i mesura 2 metres d'alçada. Al seu centre s'hi col·loca la custòdia portàtil. Està completament ornamentada amb gemmes.

Peanya dels àngels. El tercer cos és la peanya dels àngels, realitzada per l’argenter toledà Manuel de Vargas Machuca entre 1741 i 1742, seguint els dissenys de l'escultor Narciso Tomé. Aquesta base, feta de plata i bronze daurat, està sostinguda per quatre àngels i serveix de suport per a les dues custòdies. En conjunt, formen part de la processó del Corpus Christi de Toledo.

Gemmologia aplicada: anàlisi de les gemmes

La custòdia destaca per la seva notable col·lecció de gemmes, moltes d'elles d'origen antic, amb talles irregulars que podrien remuntar-se a èpoques visigòtiques o romanes.

Custòdia portàtil d’Isabel la Catòlica

Destaca un safir estrella en talla caboixó de forma irregular, situat al coronament superior de la custòdia portàtil d'Isabel la Catòlica, amb un pes aproximat de 140 quirats.

Altres gemmes presents en la custòdia portàtil d'Isabel la Catòlica són:

  • Al colomar: 5 espinel·les roses, 1 safir i 418 perles.
  • A la cornisa del segon pis: 5 safirs de 7 a 10 quirats amb talles molt variades.
  • A la base del templet: 6 maragdes i 6 granats grossulària.
  • A la creu que corona el viril: 116 diamants (aquesta peça és moderna, substituïda al segle XX).
  • Al viril circular: 50 robins, 47 maragdes, 2 vidres verds (els únics de tota la custòdia) i 98 perles.

Custòdia d'asseguda

La creu de remat amb 2 maragdes i 65 perles; la peanya que la sosté amb 2 maragdes i 2 safirs; el tercer cos de coronament amb 5 quarsos; la peanya del Nen Jesús amb 1 granat rodolita d’11 quirats, 1 safir antic de 44,5 quirats amb perforacions parcials i 4 quarsos incolors muntats sobre talcs per donar-los color. A la clau de la volta: 3 maragdes colombianes de 50–65 quirats muntades en casquets de plata daurada, 3 granats i 18 quarsos.

A la base del templet hi ha tres maragdes d'una qualitat i mida excepcionals, amb un pes estimat entre 16 i 25 quirats, color de màxima saturació i molt netes d'inclusions.

Valor artístic i gemmològic

La combinació de gemmes precioses d'alta qualitat amb unes altres de menys valor, com els granats juntament amb maragdes excepcionals, reflecteix tant l'evolució estètica com la disponibilitat de materials en diferents èpoques.  Aquest contrast també es pot interpretar com una expressió simbòlica d’humilitat i magnificència coexistint en una mateixa obra.

La custòdia no només és un objecte litúrgic, sinó també un testimoni històric, joia arquitectònica i arxiu gemmològic.  La seva conservació i estudi permeten comprendre millor l'evolució de l'art sacre, l’orfebreria espanyola i l'ús de gemmes en àmbits religiosos.

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK