Les joies d’Anita Delgado, Princesa de Kapurthala

Anita Delgado: d’artista espanyola a maharaní

Anita Delgado Briones (Màlaga, 1890 – Madrid, 1962) va ser una de les figures més singulars i fascinants del canvi de segle. Filla d’una família humil, va arribar a Madrid de ben jove i va començar a treballar com a ballarina de cuplet juntament amb la seva germana als cafès-concert de la capital. La seva bellesa, la seva presència escènica i la seva personalitat van cridar aviat l’atenció d’artistes, intel·lectuals i membres de l’alta societat que freqüentaven aquells locals.

El 1906, durant les celebracions del casament del rei Alfons XIII, Anita va conèixer el maharajà Jagatjit Singh de Kapurthala, un dels prínceps indis més rics, cosmopolites i europeïtzats del seu temps. Després d’un llarg festeig, es van casar el 1908 i Anita va passar a ser maharaní de Kapurthala, adoptant el nom de Prem Kaur. Tenia tot just divuit anys.

La seva vida va canviar radicalment: dels escenaris madrilenys va passar als palaus indis, als salons parisencs i als cercles aristocràtics internacionals. En aquesta transició, Anita Delgado es va convertir també en una figura clau de l’estil, fotografiada per la premsa i admirada per la seva elegància. Les joies que va portar —i que més tard serien subhastades— no van ser un simple complement, sinó una part essencial de la seva nova identitat.

Un joier excepcional en la història de l’alta joieria

Les joies d’Anita Delgado no són únicament adorns personals ni records d’un romanç llegendari. Constitueixen un dels conjunts de joieria històrica més singulars del primer terç del segle XX, tant per la qualitat de les seves pedres com per l’extraordinària fusió cultural que representen. Poques col·leccions privades encarnen amb tanta claredat la trobada entre la tradició principesca índia i la sofisticació de la joieria europea moderna.

Quan al desembre del 2007 Christie’s va treure a subhasta vuit peces procedents del joier d’Anita Delgado, el mercat no només va respondre amb xifres rècord: va reconèixer que aquelles joies eren obres mestres del disseny Art Déco i Belle Époque, carregades, a més, d’un relat únic de poder, amor i cosmopolitisme.

El gust del maharajà i el paper dels joiers europeus

Jagatjit Singh, maharajà de Kapurthala, va ser un dels grans mecenes de la joieria europea del seu temps. A diferència d’altres prínceps indis, que mantenien una estètica més tradicional, ell apostava per les grans cases parisines, especialment de la Place Vendôme i la Rue de la Paix, i per un llenguatge modern, geomètric i occidental.

Les joies d’Anita Delgado reflecteixen aquesta visió: pedres índies extraordinàries —maragdes colombianes, diamants antics, robins de gran qualitat— muntades per artesans europeus en platí, amb dissenys depurats, simetria rigorosa i una clara influència de l’Art Déco primerenc. El resultat és una joieria híbrida, on l’opulència oriental es tradueix en una estètica refinada i contemporània.

L’estil: de la Belle Époque a l’Art Déco

El joier d’Anita Delgado se situa en un moment clau de transició estilística. Algunes peces conserven encara l’aire romàntic de la Belle Époque, amb motius florals, garlandes i línies suaus. D’altres, en canvi, anuncien ja el llenguatge Art Déco: línies rectes, estructures arquitectòniques i protagonisme absolut de la pedra.

Aquest equilibri estilístic fa que les joies resultin especialment atractives per a col·leccionistes i historiadors. No són peces excessives ni purament cerimonials: són joies pensades per a una dona jove, moderna i visible, que havia de moure’s amb naturalitat tant a la cort índia com als salons europeus.

El collaret Art Déco: una peça icònica

La joia més emblemàtica de la col·lecció —i la més valorada a la subhasta— va ser un collaret Art Déco de diamants i maragdes, venut per més de 388.000 euros. El seu disseny respon als principis més purs de l’estil: simetria perfecta, volums contundents i una maragda central d’enorme força visual.

L’excepcionalitat d’aquesta peça no rau només en la seva bellesa, sinó en la seva història material. La gran maragda havia format part del tresor personal del maharajà i, segons la tradició, havia adornat prèviament un dels seus elefants reials. En integrar-la en un collaret europeu, la pedra canvia de context, però no de significat: continua sent un símbol de poder, ara reinterpretat com a joia femenina.

Fermalls i arracades: joies pensades per al cos i el retrat

Entre les peces subhastades destaquen també fermalls de maragdes i diamants, algunes d’elles utilitzades per Anita com a ornaments frontals en actes oficials, seguint la tradició índia de portar joies al front. Aquestes peces sintetitzen a la perfecció la dualitat cultural del seu joier.

Les arracades de diamants, d’inspiració Belle Époque, mostren una execució tècnica impecable: diamants de talla antiga, muntures lleugeres i un disseny pensat per acompanyar el moviment. Són joies concebudes no només per ser vistes, sinó per dialogar amb el gest, la dansa i la presència pública.

Cases joieres i excel·lència tècnica

Diverses de les joies vinculades a Anita Delgado i al maharajà de Kapurthala provenen de cases històriques com Mellerio dits Meller, joier de les antigues cases reials europees. Aquesta procedència situa el joier d’Anita al mateix nivell que el de reines i aristòcrates del continent.

L’ús del platí, aleshores un material innovador, va permetre muntures més resistents i delicades, ideals per realçar pedres de gran mida sense treure’ls protagonisme. La tècnica està sempre al servei de la pedra, mai al revés.

La subhasta de 2007: quan el joier entra en la història del mercat

La subhasta celebrada per Christie’s a Londres el desembre del 2007 va marcar un punt d’inflexió. Les joies, estimades inicialment en xifres moderades, van assolir un resultat final de més de 870.000 euros, multiplicant les previsions.

El mercat va entendre que no es tractava només de joies antigues, sinó de peces amb procedència impecable, documentades i associades a una figura històrica excepcional. Des d’aleshores, algunes han passat a formar part d’exposicions museístiques internacionals, consolidant el seu estatus com a objectes d’art.

Joies com a memòria cultural

El joier d’Anita Delgado és també un arxiu biogràfic. Cada peça assenyala un moment d’aprenentatge, d’adaptació i de representació pública. A diferència d’altres joiers reials heretats durant generacions, aquest es concentra en una sola vida, intensa i breu, cosa que li confereix una força narrativa singular.

Avui, disperses entre museus i col·leccions privades, les joies de la princesa de Kapurthala continuen complint la seva funció original: enlluernar, però també explicar una història de mestissatge cultural, modernitat i ambició estètica.

Conclusió: un joier irrepetible

Les joies d’Anita Delgado no són només belles: són testimonis d’un moment clau en la història de la joieria, quan Orient i Occident van dialogar en platí i pedres precioses. La seva subhasta no va suposar un final, sinó una nova vida per a unes peces que avui formen part del patrimoni cultural global.

En un món on l’alta joieria busca constantment nous relats, el joier de la princesa de Kapurthala continua sent una referència insuperable: per la seva qualitat, pel seu disseny i per la dona que el va portar.

 

Bibliografia i enllaços d’interès

https://www.elmundo.es/elmundo/2007/12/12/cultura/1197473012.html

https://www.abc.es/espana/andalucia/sevi-joyas-anita-delgado-subasta-londres-200711060300-1641295864410_noticia.html

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK