El 1838, la jove reina Victòria, acabada de pujar al tron del Regne Unit amb només 18 anys, va considerar que un esdeveniment d’una magnitud tal mereixia una joia a l’alçada d’un moment històric. En lloc d’utilitzar la tradicional corona de Sant Eduard —emprada durant segles en les cerimònies reials britàniques— va optar per estrenar la nova i majestuosa Corona Imperial de l’Estat del Regne Unit, una peça creada per impressionar tant el poble britànic com la resta del món.

La corona escollida destacava per la seva magnificència: 2.868 diamants, 273 perles, 17 safirs, 11 maragdes i 5 robins componien un conjunt tan enlluernador com simbòlic. Al centre d’aquell fastuós disseny, ocupant la posició més visible i privilegiada, es trobava el cèlebre Robí del Príncep Negre.

Una espinel·la confosa durant segles amb un robí

Tot i això, el seu nom pot induir a error: aquesta gemma d’intens color vermell no és un robí, sinó una espinel·la, una pedra preciosa més rara del que sovint es creu i considerada una de les més grans del seu tipus al món. Sense tallar —només lleugerament polida—, pesa al voltant de 170 quirats i arriba a gairebé cinc centímetres de longitud, cosa que la converteix en un exemplar impressionant de to vermell viu. Presenta un polit en forma de caboixó irregular que, lluny de restar-li elegància, li confereix un caràcter singular.

La seva fama no és casual. A més de la seva llarga història, ocupa un lloc destacat a la Corona Imperial de l’Estat, situada a la part frontal, al centre d’una creu pattée. Just a sota es troba el diamant Cullinan II, una altra de les joies més imponents del tresor reial.

L’espinel·la forma part del patrimoni de la família reial britànica des del 1367, tot i que anteriorment va pertànyer a un monarca espanyol. El recorregut que la va portar des d’Espanya fins als cofres britànics és tan fascinant com la pròpia gemma.

El recorregut històric del Robí del Príncep Negre

Un viatge extraordinari: De l’Afganistan a l’Alhambra

El Robí del Príncep Negre té el seu origen més probable a les històriques mines de Badakhxan, situades al nord-est de l’Afganistan, molt a prop de la frontera amb Tadjikistan. Des d’allà, i probablement a través de la Ruta de la Seda, la pedra va arribar a Europa mitjançant mercaders genovesos, fins a acabar finalment al Regne Nassarita de Granada.

A mitjan segle XIV, l’espinel·la era en possessió de Muhammed VI, príncep musulmà de l’emirat granadí. En aquella època, el govern de Castella es trobava a Sevilla, i Granada suportava una pressió militar constant per part de Castella, que buscava incorporar-la en el marc de la Reconquesta de la península Ibèrica. Muhammed VI hagué d’enfrontar-se a la creixent hostilitat del monarca castellà Pere I, conegut històricament com Don Pedro el Cruel.

Les cròniques indiquen que Muhammed VI pretenia rendir-se davant Pere I, tot i que les condicions no estaven clarament definides. El que sí sembla inqüestionable és que el rei castellà va rebre el príncep a Sevilla amb notable interès. Segons diversos relats, Pere I desitjava apropiar-se de les riqueses que Muhammed VI duia amb ell. Durant la reunió, el monarca hauria ordenat l’execució dels servents del príncep, i fins i tot s’especula que ell mateix podria haver participat personalment en la mort de Muhammed VI. Després de registrar-ne el cos, s’hi va trobar l’espinel·la vermella, que va passar a integrar-se en les possessions de Pere I.

L’espinel·la que va canviar de mans enmig d’una guerra civil

Anys més tard, el 1366, el mateix Pere I va veure amenaçat el seu tron per la rebel·lió encapçalada pel seu germanastre, Enric de Trastàmara. Per intentar sufocar l’aixecament, Pere I va buscar l’aliança d’Eduard de Woodstock, príncep de Gal·les, conegut com el Príncep Negre, possiblement pel color de la seva armadura, fill del rei Eduard III d’Anglaterra. El Príncep Negre va participar en la batalla de Nájera i, com a compensació per l’ajuda militar prestada, va exigir la cèlebre gemma.

Eduard va tornar posteriorment a Anglaterra acompanyat de les dues filles de Pere I, destinades a contreure matrimoni amb membres de la seva família. Segons la tradició, també va portar amb ell l’espinel·la. Després d’això, la gemma desapareix dels registres durant diverses dècades i no torna a ser esmentada fins al 1415, durant el regnat d’Enric V d’Anglaterra.

Dels camps de batalla a la Corona dels Estuard

El Robí del Príncep Negre va ser utilitzat per diversos reis anglesos encastat en els seus cascs de guerra, seguint el costum medieval que els sobirans acudissin al camp de batalla equipats amb insígnies ostentoses que permetessin la seva ràpida identificació. La joia es va transmetre successivament fins arribar al regnat de Jaume I d’Escòcia, el primer monarca de la dinastia Estuard, qui va decidir incorporar-la a la corona oficial de l’Estat.

Després de la rebel·lió encapçalada per Oliver Cromwell contra el rei Carles I, que va culminar amb l’execució del monarca el 1649 i l’abolició temporal de la monarquia, el robí va ser venut juntament amb la major part de les joies de la Corona. Tanmateix, quan Carles II, fill del rei executat, va recuperar el tron el 1660 i la monarquia va ser restaurada, l’espinel·la va reaparèixer oferida per un venedor anònim. Carles II va decidir recomprar-la i va ordenar el seu muntatge a la corona d’Estat.

El protagonisme definitiu: la coronació de la reina Victòria

Molts anys després, com s’ha esmentat al principi, la reina Victòria la convertiria en la pedra principal de la nova corona encarregada per a la seva cerimònia d’entronització, peça que des de llavors ha estat utilitzada per tots els sobirans britànics en les ocasions més solemnes.

Una joia que conserva l’eco d’un passat espanyol

Avui, després de segles de viatges, batalles, intrigues i coronacions, l’espinel·la vermella continua ocupant un lloc d’honor en la joieria reial britànica. Però hi va haver un temps, fa més de sis segles, en què aquella pedra d’intens color vermell sang va pertànyer a un rei castellà.

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK