Abans de res, ens sentim obligats a aclarir que l’òpal no és un mineral, ja que no té una estructura definida. És amorf, però tot i així, ens trobem davant d’una pedra preciosa molt interessant.

A diferència d’altres pedres com el quars o l’àgata, que tenen una estructura cristal·lina, l’òpal també està format per sílice, però sense una estructura ordenada dels àtoms. Aquest fet li atorga una aparença única i és el responsable que el seu brillantor i color canviïn segons com rep la llum.

L’òpal està compost principalment per sílice (SiO₂) i aigua (H₂O), i pot contenir fins a un 30% d’aigua, fet que li confereix certa fragilitat si s’asseca massa. Aquest contingut d’aigua afecta no només la seva duresa (6/6,5 en l’escala de Mohs) i estabilitat, sinó també els seus colors. Com més gran sigui el percentatge d’aigua, més probable és que l’òpal mostri colors brillants. L’inconvenient és que la pedra es torna molt més propensa a assecar-se i esquerdar-se, i pot ratllar-se amb més facilitat.

La formació dels òpals és un procés geològic fascinant que requereix condicions molt específiques. Perquè aquest bell mineral es pugui formar, es necessita que l’aigua rica en sílice (generalment aigua subterrània que ha estat en contacte amb roques riques en aquest element) es desplaci per l’escorça terrestre, sovint a través d’esquerdes o fissures. Aquesta aigua pot provenir de diverses fonts, com ara aigües termals o de la descomposició de roques volcàniques àcides.

A mesura que l’aigua es filtra i s’evapora, la sílice dissolta comença a precipitar-se lentament, formant esferes microscòpiques que, amb el temps, s’agrupen per formar una estructura sòlida.
Un dels llocs més comuns i favorables per a aquest procés el trobem en les roques sedimentàries, quan l’aigua amb sílice es filtra en les porositats d’aquest tipus de roques al llarg del temps i els minerals dissolts es dipositen dins les seves cavitats, contribuint així a la generació d’òpals.

Un altre espai propici el trobem al voltant de fonts termals, on l’aigua calenta i rica en sílice és transportada cap a la superfície a través de fissures en l’escorça terrestre, permetent la deposició de la sílice en forma d’òpal. Això sol passar en zones amb activitat geotèrmica.

Tots aquests processos són molt lents. De fet, la velocitat d’aquest procés, així com les condicions sota les quals es duu a terme, influeixen en les característiques de la gema. Factors com la temperatura, la pressió, la química de l’aigua i les condicions geològiques locals poden alterar la seva formació, fet que dona lloc a una gran varietat de tipus d’òpals i que explica per què els òpals són considerats gemmes.

En un futur article tractarem precisament els diferents i més comuns tipus d’òpal (que són uns quants) i veurem l’extensa gamma cromàtica que presenten.

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK