Per saber-ne la resposta, ens haurem d’esperar al final de la pel·lícula, o més aviat, d’aquesta entrada de blog per esbrinar si el Cor del Mar, nom que va rebre el famós collaret a la pel·lícula, efectivament va ser real o no.

Així que potser el primer que ens hauríem de preguntar per desvelar aquest enigma és si existeixen els diamants blaus. I la resposta és que sí, existeixen diamants blaus naturals (ja sabem que de sintètics n’hi ha de tots els colors) i es troben dins de la categoria dels diamants fantasia o Fancy.

Els diamants blaus són causats per les impureses del bor i, per tant, com que és un element químic poc abundant a la Terra, també els diamants blaus són extremadament rars. Així que no ens ha d’estranyar que aquests diamants només es puguin localitzar a mines molt concretes, com la mina d’Argyle, a Austràlia, la de Golconda, a l’Índia, o la de Cullinan, a Sud-àfrica. Va ser a més en aquesta última, la de Cullinan, on es va trobar el diamant més gran de tota la història del qual es tingui coneixement i del qual se’n van tallar el Cullinan I el Cullinan II, diamants encastats respectivament al ceptre i la corona de la casa reial britànica.

Llavors, si poden haver-hi diamants blaus naturals, podrien ser de la mida del Cor del Mar amb un pes de 56 quirats? Hi ha dos diamants blaus molt coneguts de grans dimensions, tot i que no arriben a l’envergadura del de la pel·lícula.

El “De Beers Cullinan Blue” té 15,10 quirats de talla escalonada i es va trobar a la mina sud-africana de Cullinan el 2021. Un diamant impecablement tallat per l’artesà Diacore que va esmerçar un any a donar-li forma. Aquest diamant ha estat a més qualificat pel GIA (l’Institut Gemmològic dels EUA) com a un diamant “blau vívid”, el grau de color més alt que poden rebre aquest tipus de gemmes i que només reben un 1 %.

Un altre diamant blau, en el qual a més es va inspirar el Cor del Mar, és el diamant Hope, un diamant blau marí amb un pes estimat de 45,52 quirats, de la mida d’una nou. No és el més gran del món, ni el més refinat. D’entre els diamants blaus, tampoc és el més gran. Això sí, cap altra gemma posseeix un blau tan intens, profund i indesxifrable com el que irradia el Hope.

Curiosament, aquest diamant ha estat llegendari per la suposada maledicció que se li atribueix, ja que sempre han existit rumors que ha estat el culpable de les desgràcies de molts dels seus propietaris. El diamant Hope té el seu origen en el diamant Tavernier Blue, que inicialment es trobava a la mina Kollur, ubicada a Golconda, a l’Índia. L’any 1668, Tavernier li va vendre al rei Lluís XIV de França; el diamant va romandre amb la reialesa francesa fins que el van robar en plena revolució quan van decapitar Lluís XVI i Maria Antonieta. Després, va passar dècades perdut fins que el 1839 el va comprar Henry Hope a Anglaterra, motiu pel qual ara rep el nom de diamant Hope. És sabut que el 1949, el famós comerciant de gemmes Harry Winston el va comprar i el va entregar al Museu Nacional d’Història Natural dels Estats Units el 1958, on ha estat exposat fins al dia d’avui.

I llavors, va existir un diamant blau real que es pogués enfonsar amb el Titanic?

Doncs la resposta és que NO. El collaret el van crear com a part de la trama de la pel·lícula i el van fabricar exclusivament per a aquesta pel·lícula els joiers Asprey & Garrad. Però com es pot imaginar, no es va fer servir cap diamant blau per a la seva fabricació, sinó una tanzanita blava amb la forma d’un cor sense clivella, rodejat de zircons cúbics blancs de talla rodona encastats en or blanc.

Asprey & Garrard van dissenyar i produir tres collarets diferents, dos dels quals apareixen a la pel·lícula i el tercer no es va fer servir fins que es va estrenar la pel·lícula. Els tres collarets són coneguts comunament com a «l’attrezzo original», el «collaret J. Peterman» i el «collaret Asprey», respectivament. Tots són molt similars, però tenen detalls que els diferencien.

Per tant, no va haver-hi cap diamant blau natural que s’enfonsés amb el mediàtic Titanic, però sí que existeixen diamants blaus naturals que es consideren gemmes molt poc comunes i extraordinàries, tot i que no tenen res a veure amb el misteri que envolta el famós naufragi.

 MONT DE PIETAT DE CAIXABANK