Des dels inicis de la civilització, l’home ha sentit una especial obsessió per mesurar el pas del temps i ha fabricat tota mena d’artefactes. Des dels rellotges de sol fins als ultra precisos rellotges atòmics, la rellotgeria ha recorregut un llarg camí i ha influït en la cultura i tecnologia de cada època.

Fem un breu recorregut per la història d’aquests instruments:

Rellotges de sol

Egipte (c. 3500 a. de C.). Els egipcis van ser dels primers a fer servir rellotges de sol. Mesuraven el pas del temps a partir de l’ombra projectada per un gnòmon. Aquests rellotges funcionen aprofitant l’ombra projectada, la posició de la qual canvia al llarg del dia, i això permet dividir el temps en parts. Un exemple d’utilització de rellotges solars a l’antic Egipte van ser els obeliscos; un altre exemple, el rellotge solar de Tuthmosis III, un rellotge solar portàtil.

Mesopotàmia. Els babilonis també van fer servir rellotges solars, similars als egipcis, tot i que van millorar aquests dispositius gràcies als seus coneixements astronòmics.

Grècia (c. 400 a. de C.). Els grecs van perfeccionar encara més el disseny dels rellotges solars.

Roma. Els romans van popularitzar l’ús de rellotges solars per al seu ús públic i els van integrar a l’arquitectura urbana.

Edat Mitjana. L’ús dels rellotges solars va continuar a Europa, l’Orient i Àsia, tot i que es va perdre en gran mesura la tecnologia desenvolupada per grecs i romans.

Islam. Els astrònoms àrabs van dur a terme importants avenços en la ciència dels rellotges solars, i en van millorar la precisió en tenir en compte la inclinació terrestre i altres variables astronòmiques.

Renaixement (s. XV – XVII). En aquesta època, es va viure un nou interès pels rellotges solars, impulsat per una major curiositat científica i l’interès en textos antics. Durant el Renaixement, els rellotges solars també eren obres d’art que es col·locaven en jardins, places, edificis,…

Segle XVIII – XIX. Amb la invenció del rellotge mecànic, l’ús dels rellotges solars va començar a disminuir. En aquesta època, es van emprar principalment com a eines educatives per ensenyar astronomia i matemàtiques. Els rellotges solars reflecteixen l’evolució del coneixement humà i la capacitat per aprofitar els recursos naturals, tot i que el seu ús fos superat per les noves tecnologies.

 Clepsidres (c. 1500 a. de C.)

També conegudes com a rellotges d’aigua, aquestes eines es van fer servir a Egipte, Grècia, Mesopotàmia i la Xina per mesurar el temps a través del flux constant d’aigua d’un recipient a un altre. El funcionament es basa en deixar escapar lentament l’aigua per un petit orifici, entre un contenidor superior i un altre d’inferior, establint marques en aquest últim per mesurar el temps que tarda a emplenar-se, o bé en el primer, si s’estableix la mesura en funció del temps de buidatge. L’evolució d’aquests dispositius demostra l’avenç de les antigues civilitzacions en la física de fluids i són una mostra de l’enginy i l’afany per organitzar i mesurar el temps.

 Edat Mitjana i l’avenç de la mecànica

Rellotges de torre (s. XIII). A Europa, els primers rellotges mecànics van començar a aparèixer en torres d’esglésies i places públiques i tenen un paper crucial en la vida comunitària, atès que ajuden a regular les activitats quotidianes. El rellotge de torre més antic és el de la catedral de Salisbury (Anglaterra), datat als voltants del 1306. Aquests rellotges eren mecànics, feien servir pesos i engranatges, no tenien esferes ni manetes i, en lloc d’això, marcaven les hores amb campanades. Durant el segle XIV, els rellotges de torre es van fer més comuns i es van crear mecanismes més precisos. Alguns van començar a instal·lar esferes amb agulles per mostrar visualment l’hora. El rellotge de Wells (Anglaterra), instal·lat el 1392, és el primer exemple conegut d’aquest nou avenç. D’altres incloïen funcions astronòmiques, com fases lunars, signes del zodíac, posició planetària, etc. Un exemple famós és el rellotge astronòmic de Praga, que data del 1410. Un altre exemple de rellotge de torre icònic, tot i que més recent, és el Big Ben de Londres, que data del 1859.

Rellotges de monestirs. durant el segle XIV, alguns monestirs van començar a instal·lar rellotges de torre. Els monjos necessitaven mesurar el temps per als resos i rutines diàries. Aquesta necessitat va impulsar el desenvolupament dels rellotges de torre. El rellotge de l’abadia de Westminster, que data del 1367, n’és un famós exemple. Un altre exemple de rellotge notable i que va constituir una fita en la història de la rellotgeria va ser el rellotge astronòmic de l’abadia de St. Albans. Els rellotges dels monestirs van ajudar tant a regular la vida monàstica com a impulsar el desenvolupament de la tecnologia rellotgera i van posar les bases dels rellotges mecànics que coneixem avui.

Renaixement i auge de la rellotgeria: fites

Invenció del rellotge de molles (s. XV). La incorporació de molles en lloc de pesos va permetre la creació de rellotges portàtils i, per tant, la creació de rellotges més petits, portables i precisos. Va ser Peter Henlein, un rellotger de Nuremberg, qui pels volts de 1500 va començar a fabricar petits rellotges portàtils impulsats per un ressort, els quals es consideren els primers rellotges de butxaca. Aquests rellotges feien servir una molla enrotllada que, en alliberar-se lentament, proporcionava prou energia per moure els engranatges del rellotge. Els rellotges de butxaca es van convertir en un símbol d’estatus, i molts es van convertir en veritables obres d’art elaborades amb materials nobles.

Rellotges de pèndul (1656). Aquest tipus de rellotge, desenvolupat per Christiaan Huygens, va millorar considerablement la precisió, ja que va reduir el marge d’error a segons per dia. Els rellotges de pèndul representen un avenç significatiu en el mesurament del temps i van ser essencials per a la navegació i l’astronomia.

Un rellotge de pèndul típic consta dels components següents:

• Pèndul: una massa suspesa que oscil·la d’un costat a l’altre.
• Escapament: un mecanisme que regula l’alliberament d’energia al pèndul per mantenir-ne l’oscil·lació.
• Engranatges: transmeten el moviment de l’escapament a les agulles del rellotge.
• Pesos o ressort: proveeixen l’energia necessària per al funcionament del rellotge.

La popularitat dels rellotges de pèndul va començar a disminuir al segle XX amb la introducció dels rellotges de quars.

Segles XVIII i XIX: innovació i artesania

Cronòmetres marins (s. XVIII). La necessitat d’un cronòmetre marí va sorgir com a conseqüència de les dificultats per determinar la longitud durant els viatges marítims. Mentre que la latitud es podia determinar amb relativa facilitat mitjançant l’observació de les estrelles i el sol, el càlcul de la longitud era molt més difícil. John Harrison, fuster i rellotger anglès, va desenvolupar cronòmetres marins que van permetre als navegants determinar la longitud al mar amb més precisió. Al llarg dels segles XVIII i XIX es van millorar i perfeccionar els cronòmetres marins. Diversos inventors i rellotgers, com Thomas Earnshaw i John Arnold, van fer contribucions significatives al disseny i la precisió d’aquests instruments.

Durant el segle XX, amb la invenció i la popularització de les tecnologies de ràdio i, posteriorment, els sistemes de posicionament global (GPS), la dependència dels cronòmetres marins va disminuir. Aquests nous sistemes proporcionen formes més ràpides i precises de determinar la posició al mar.

Rellotgeria suïssa

Al segle XIX, Suïssa va començar a destacar en la indústria rellotgera mundial. La Revolució Industrial va permetre la producció en massa de rellotges, cosa que va facilitar la distribució i la reducció de costos. Durant aquesta època, els rellotgers suïssos es van enfocar a millorar la precisió i la qualitat dels seus productes, diferenciant-se així d’altres fabricants. Es van establir uns estàndards estrictes i es van introduir innovacions tècniques. Moltes de les marques suïsses més prestigioses es van fundar en aquest segle. Per exemple, Patek Philippe, fundada el 1839, i Audemars Piguet, el 1875.

A principis del segle XX, la rellotgeria suïssa va continuar innovant. Es van desenvolupar nous mecanismes i complicacions, com el cronògraf i el calendari perpetu.

Tot i que inicialment els rellotges de polsera van ser vistos com a accessoris femenins, la Primera Guerra Mundial en va popularitzar l’ús entre els homes, perquè resultaven molt pràctics al camp de batalla. Això va marcar una transició significativa en el disseny i la comercialització dels rellotges.

Crisis del quars (dècada de 1970). La introducció de rellotges de quars, tant analògics com digitals, per part de les empreses japoneses, com Seiko, a finals de la dècada de 1960 i principis de la de 1970, va provocar una crisi en la indústria rellotgera suïssa. Els rellotges de quars eren més precisos i econòmics de produir, cosa que va portar moltes empreses suïsses a la fallida. Aquest tipus de mecanisme fa servir un cristall de quars que vibra a una freqüència altíssima quan se li aplica una corrent elèctrica, de manera que proporciona una precisió molt més alta que els rellotges mecànics.

La indústria suïssa es va reinventar i es va centrar en l’artesania, el luxe i la complexitat mecànica. Marques com Tag Heuer o Swatch, fundades a la dècada dels 80, van ajudar a revitalitzar el mercat en oferir rellotges més accessibles i de moda. A la vegada, les marques tradicionals de luxe com Rolex, es van centrar en l’exclusivitat i la qualitat superior.

A mesura que els rellotges de quars es van tornar més comuns, els rellotges mecànics van recuperar el seu prestigi com a símbols de luxe i artesania. Les complicacions i l’artesania es van convertir en punts de venda clau.

Diversificació i globalització. Les marques suïsses van expandir la seva presència global, aprofitant mercats emergents com Àsia. Es van diversificar oferint rellotges en diferents segments de preu i estils, des de rellotges esportius fins a peces d’alta joieria. Malgrat la seva tradició, la indústria rellotgera suïssa ha seguit innovant amb la integració de noves tecnologies i materials, com la ceràmica i els moviments automàtics amb més precisió i durabilitat. La història de la rellotgeria suïssa des del segle XIX fins l’actualitat és un testimoni de resiliència, innovació i adaptació als canvis del mercat i la tecnologia.

Segle XXI: l’era dels smartwatches

Els smartwatches combinen les funcions tradicionals d’un rellotge amb capacitats avançades de computació i connectivitat.

Els rellotges intel·ligents han evolucionat significativament des dels primers intents de rellotges digitals i connectats, fins a convertir-se en dispositius multifuncionals que integren diverses tecnologies per millorar la vida quotidiana dels usuaris. La seva capacitat per combinar funcions de salut, comunicació i productivitat els ha convertit en una part essencial de la tecnologia portàtil moderna.

Conclusió

La rellotgeria és un camp que ha evolucionat constantment i que ha reflectit i anticipat els avenços tecnològics i les necessitats humanes. Des dels primers rellotges de sol fins als sofisticats smartwatches actuals, cada etapa en la història de la rellotgeria ha contribuït a millorar la nostra capacitat per mesurar i gestionar el temps.

La rellotgeria tradicional es troba avui en una encreuament entre la tradició i la innovació. Tot i que s’enfronta a reptes significatius degut a la proliferació de rellotges intel·ligents i la digitalització, hi ha diverses tendències i factors a considerar.

Valor artesanal i luxe. Els rellotges mecànics d’alta gamma segueixen sent símbols d’estatus i artesania. Les marques de luxe com Rolex, Patek Philippe i Audemars Piguet se centren en l’exclusivitat, la qualitat i la història, i atrauen col·leccionistes i entusiastes disposats a invertir en peces d’alt valor.

Ressorgiment de l’interès per la rellotgeria vintage. Els rellotges vintage i de segona mà estan guanyant popularitat. Plataformes de revenda i subhastes estan fomentant aquest mercat, de manera que els consumidors poden accedir a rellotges històrics i rars.

Mercats emergents. El creixement econòmic a regions com Àsia i Orient Mitjà està generant una nova base de clients per a la rellotgeria de luxe. Aquestes àrees representen mercats importants per a l’expansió de les marques tradicionals.

Malgrat les dificultats, la rellotgeria tradicional té un futur prometedor si es pot adaptar i evolucionar sense perdre l’essència i la connexió amb la tradició i l’artesania.

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK 

Bibliografia recomanada

**"A History of Time" de David Landes**. Una obra extensa que cobreix l’evolució del mesurament del temps al llarg dels segles.

https://gremiomadrid.org/historia-de-la-relojeria/
https://www.perodri.es/forever/historia-rellotge/
https://klokker.com.mx/historia-hitos-de-la-relojeria/