A mil metres d’altura, al cor del Jura del cantó de Vaud, s’estén la Vall de Joux. Allà van trobar refugi al segle XVI els hugonots, antics calvinistes expulsats de França. Aviat desenvoluparien les seves indústries especialitzades en el treball del metall i començarien a perfeccionar els primers mecanismes complicats: caixes de música, autòmats i mecanismes d’horologia.

Al segle XIX, els “Combiers”, com s’anomenen els habitants de la vall, ja havien adquirit les tècniques manuals necessàries per a la fabricació d’un rellotge.

Avui dia, la Vall de Joux continua sent per a molts la pàtria dels millors rellotgers. D’entre ells, la família LeCoultre ocupa un lloc especial.

L’any 1833, Antoine LeCoultre, enginyer metal·lúrgic especialitzat en la fabricació de trens de rodes, crea la seva pròpia manufactura i consagra el seu talent al desenvolupament de nous mètodes de producció, realitzant esbossos de rellotges i components d’horologia de gran precisió. L’any 1888, la manufactura era l’empresa més important de la regió. Això es devia no només a l’ús de maquinària i a la seva extraordinària capacitat de producció, sinó també al fet que ocupava 480 treballadors, tant homes com dones.

L’any 1900 ja havien creat més de 350 calibres, molts d’ells amb complicacions, com cronògrafs i repetidors de minuts.

Els fills d’Antoine segueixen el camí del seu pare i l’any 1903 la societat comença la seva relació amb Edmon Jaeger, fabricant de cronòmetres de París. Amb la nova denominació de Jaeger-LeCoultre, la manufactura estén el seu renom i destaca com a referència de l’horologia suïssa d’alt nivell.

Fent un viatge a través del temps, podem destacar alguns dels fets més rellevants en la història de la manufactura. Descobrim algunes de les dates clau en la història de Jaeger-LeCoultre.

1903

És en aquest any quan la firma realitza el rellotge de butxaca més pla del món, amb un mecanisme de 1,38 mm de gruix, rècord que no ha estat superat fins avui. Va ser seguit per altres mecanismes impressionantment plans com el cronògraf de 2,8 mm i el de repetició de minuts de 2,7 mm.

1925

Un altre fet important en els desenvolupaments de la casa es produeix l’any 1925, quan entra en escena el rellotge Art Déco de LeCoultre amb el mecanisme rectangular Duoplan en dos nivells. Una invenció que va suposar una veritable revolució industrial i amb la qual la firma va passar de ser un fabricant de moviments i components a convertir-se en una manufactura de rellotges.

1929

Seguint la seva línia d’innovació i investigació, l’any 1929 LeCoultre treballa per reduir el mecanisme d’un rellotge a un mínim mai assolit i aconsegueix el calibre 101, que consta de 98 peces per a un pes d’aproximadament un gram: es tracta del mecanisme mecànic més petit del món, que encara es produeix actualment.

1931

Poc després, ja als anys 30, el món continua la seva evolució i, després dels trepidants anys 20, continua el frenesí creatiu de la moda, el disseny, l’art i l’arquitectura. I és en l’apogeu de la luxosa era Art Déco quan, l’any 1931, es crea el rellotge Reverso de la maison. Un rellotge de polsera amb l’estil d’aquella època, de línies sòbries i refinades, però robust i sòlid.

El Reverso va néixer d’una necessitat pràctica: durant un viatge a l’Índia, un oficial britànic va trencar el vidre del seu rellotge jugant a polo. L’empresari suís Cesar de Trey va proposar crear un rellotge que pogués resistir els cops d’aquest esport. Així va néixer la idea d’una caixa reversible que protegís l’esfera.

El disseny va ser obra de René-Alfred Chauvot, qui va patentar la caixa giratòria l’any 1931; la fabricació va ser encarregada a Jaeger S.A. i el moviment va ser proporcionat per LeCoultre.

Amb una idea genial, els mestres rellotgers de Jaeger-LeCoultre van construir la caixa sobre un llit que pot girar 180 graus per, d’aquesta manera, donar l’esquena als cops i protegir la seva esfera.

El model es manté pràcticament invariable durant més de 70 anys i és actualment l’únic rellotge que perpetua l’eterna modernitat de l’estil Art Déco.

Patentat a París, el rellotge ha estat copiat amb freqüència, però ningú ha aconseguit igualar-lo fins ara; les seves imitacions sovint són tan dolentes que es detecten a simple vista. Una còpia perfecta seria més cara que el rellotge autèntic.

La caixa original del Reverso estava tan ben dissenyada que no va necessitar ser modificada durant més de mig segle. A partir de 1985, els avenços tecnològics van permetre la construcció d’una versió millorada de la caixa, més adaptada a les necessitats de l’usuari modern.

Un altre dels grans plaers que ofereix el Reverso és la possibilitat de girar la seva caixa i poder admirar el segon rostre del Reverso. Aquest segon rostre ha estat adornat al llarg de la història del nostre protagonista amb magnífics treballs de decoració realitzats pels mestres gravadors o amb miniatures pintades en esmalt, com els cinquanta rellotges encarregats pel maharajà de Kapurthala, esmaltats amb la seva efígie.

La caixa reversible també ha estat decorada amb pedres precioses com diamants, robins, maragdes o safirs, aconseguint creacions úniques des del punt de vista artístic i tècnic.

Durant les dècades de 1930 a 1950, la popularitat del Reverso va créixer entre aristòcrates, militars i artistes. No obstant això, en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, la seva producció es va reduir, principalment per l’evolució dels gustos i preferències.

Durant la dècada dels 70, el model pràcticament va desaparèixer durant la crisi del quars, per ser posteriorment ressuscitat durant els anys 80 com a peça de luxe clàssica.

L’any 1991, en el seu 60è aniversari, es va llançar el Reverso 60éme, amb complicacions mecàniques, marcant una nova etapa de rellotges d’alta gamma dins de la col·lecció. S’obren noves perspectives, amb una caixa de gran talla i un fons de cristall de safir que permet admirar el mecanisme. A partir d’aquest moment, va ser possible indicar les funcions suplementàries del rellotge en el seu segon rostre i fins i tot transformar el seu anvers en una obra mestra.

En el moment de la seva creació, l’any 1931, el Reverso proposava només una talla, però avui dia comptem amb altres tres formats: el Reverso Grande Taille, el Reverso Dame i el minúscul Reverso 101, dotat, com sabem, del moviment mecànic més petit del món.

I, per concloure…

Cal indicar que el Reverso és avui un dels rellotges més reconeixibles i apreciats del món de l’alta horologia, i els seus models reflecteixen la rica història i la contínua innovació de Jaeger-LeCoultre.

 

Bibliografia

Sitio web oficial de Jaeger-LeCoultre | Relojes de lujo suizos desde 1833

El Libre de la Manufactura. Jaeger-LeCoultre

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK