Si som amants de les joies, segur que hem sentit parlar moltes vegades de “les joies de passar” i segur que ens han cridat l’atenció. Però sabem què són? D’on surt aquesta expressió? Quines són aquestes joies? Intentarem esbrinar alguna cosa més sobre aquest tema fent un passeig per la història recent d’Espanya.

El terme “joies de passar” el va encunyar la senyora María de las Mercedes de Borbó, àvia del rei Felip VI per referir-se a les joies que el seu marit, Joan de Borbó, havia heretat de la seva mare, la reina Victòria Eugènia. Va ser la reina

Victòria Eugènia qui, a més de llegar-les al comte de Barcelona, li va demanar que, en la mesura que fos possible, continuessin en poder del cap de la casa Borbó a Espanya. La reina Victòria Eugènia va morir l’any 1969 havent fet testament sis anys abans, el juliol del 1963. Adjunt a aquest testament, hi havia dos codicil·lis, un d’ells referent a les joies de passar, en el qual indicava el seu desig que les joies que havia rebut com a regal del rei Alfons XIII i de la infanta Isabel s’adjudiquessin al seu fill Joan, amb el prec que aquest les transmetés al seu net Joan Carles. La resta de les joies es repartirien entre les seves dues filles.

D’aquesta manera, les joies de passar es transmeten de sobirana a sobirana, seguint les indicacions de la reina Victòria Eugènia d’Espanya.

Aquesta col·lecció es complementa amb els regals fets per altres membres de la Família Reial. La Reina Mare, Maria Cristina, li regalarà una diadema de brillants i perles i un collaret de perles gruixudes de sis fils; la infanta Maria Teresa, un penjoll i unes arracades de robins i brillants; la infanta Isabel, un altre penjoll de safirs i diamants; i el príncep vidu d’Astúries, Carles, un braçalet de robins i brillants, peces que van tenir diferents fortunes.

Descripció de la col·lecció

Diadema de brillants amb tres flors de lis

Rebuda per la reina Victòria Eugènia de mans del seu promès Alfons XIII amb motiu del seu casament i estrenada el dia de les seves esposalles, la joia és coneguda a la família com a “la buena”, i es va confeccionar amb diamants i muntada en platí. Va ser dissenyada i produïda per la joieria espanyola Ansorena.
Dibuixa tres flors de lis, emblema heràldic dels Borbons, unides per roleus i fulles, així com per ones decreixents. Anys després la van modificar afegint-li unes xarneres perquè, a més, la poguessin lluir com a cestillo (corona de base circular) i es pogués fer servir oberta.

Diadema de Cartier

Dissenyada per Cartier el 1920 per a la reina Victòria Eugènia, aquesta diadema és d’inspiració art-déco i estava adornada per diamants i set enormes perles sobre una base de platí. La primera transformació d’aquesta joia es va produir en rebre la peça la reina Victòria Eugènia, com a llegat de la seva madrina, l’emperadriu Eugènia de França, que va incorporar unes maragdes que muntaria primer Ansorena i després Cartier. En aquesta transformació, se substituirien les perles per les maragdes. Ja a l’exili, la reina va vendre aquestes maragdes i la tiara recuperaria el seu aspecte original amb les perles, però sense la perla superior.
Quan va morir la reina, la tiara va passar a mans de la seva filla, la infanta Maria Cristina, a qui l’hi compraria el rei Joan Carles.

El collaret de perles russes

Regal del rei Alfons XII a la seva primera esposa, la reina Mercè, que el va lluir el dia del seu casament. Fou adquirit a Sant Petersburg el 1877 i originalment estava format per 41 perles d’alta qualitat, que després s’alleugeriria en quatre perles naturals. Es tracta per tant d’un collaret amb 37 perles naturals gruixudes i s’hi va afegir a la tanca un magnífic diamant talla maragda.

Diadema de la “Chata”

Creada per la joieria Mellerio de París el 1867, la va adquirir Isabel II com a regal de noces per a la seva filla, la infanta Maria Isabel, coneguda com la “Chata” . Aquesta joia també és coneguda com a la diadema de les petxines pels seus motius marins, ja que representa el mar a través de les petxines i l’escuma de les ones.

El collaret de “chatones”

Aquest va ser un regal del rei Alfons XIII a la reina Victòria Eugènia, que el va lluir en el seu enllaç. Quan va morir va deixar almenys dos collarets de “chatones” (pedres precioses). El més gran va passar a Joan i, més tard, al rei Joan Carles. El collaret té 30 diamants talla brillant, encastats a l’estil rus amb grapes de platí, de la mà de la casa joiera Ansorena.

El segon, més petit, conté 27 diamants i el van subhastar. La joia la va adquirir algú proper a la Família Reial espanyola.

Arracades amb un brillant gruixut

Formaven part del collaret de “chatones”, amb un brillant de grans dimensions al centre i d’altres de menor format al seu voltant. També els va encarregar a Ansorena el rei Alfons XIII.

La tiara russa de la reina Maria Cristina

Aquesta joia va pertànyer a la reina Maria Cristina i, quan va morir, la va heretar el seu fill, el rei Alfons XIII, qui li va regalar al seva jove, María de les Mercedes, amb motiu de les seves núpcies amb Joan. La peça està feta en platí, perles i diamants i coronada per dues fileres de catorze perles en forma de llàgrima invertida.

La “falsa” perla Peregrina

Es tracta d’una agulla amb una mitja perla circular orlada per diamants de talla brillant, els quals creen un marc del qual penja una generosa perla de format pera.
La perla original, de 55,95 quirats, la van descobrir al Carib fa més de 500 anys i es va convertir en el regal de Felip II a Maria Tudor, reina consort d’Espanya i reina d’Anglaterra i Irlanda. Es desconeix la identitat del seu propietari actual després que fos subhastada a Christie´s l’any 2011 per un preu d’11,8 milions de dòlars.

Dues polseres iguals de brillants

Provenen d’una petita corona realitzada per Ansorena que, inicialment, comptava amb una base feta de maragdes, robins i diamants. La reina Victòria Eugènia va ordenar convertir-la en dues polseres bessones o manilles idèntiques aprofitant els brillants d’aquesta petita corona d’estil art-déco. Des de llavors, les han lluïdes les reines d’Espanya, tant portant-les cadascuna en un canell com sumades al mateix avantbraç.

Quatre fils de perles grans

Podrien haver pertanyut a la infanta Isabel, primogènita de la reina Isabel II. Probablement li va deixar en herència a la reina Victòria Eugènia quan va morir. La comtessa de Barcelona explica a les seves memòries que va repartir els quatre fils entre les dones de la família. I així, per exprés mandat, tal com va indicar la reina al seu dia, el 1975, després de la proclamació de Joan Carles com a rei d’Espanya, les joies de passar van formar part de l’aixovar de Sofia.

Posteriorment, l’any 2014, després del nou nomenament com a rei de Felip, ara és Letizia qui presumeix de tenir-les al seu poder.

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK

Fonts:
- Wikipedia
- Article Vanity Fair 21 d’agost del 2021: “Las joyas de pasar, una a una: analizamos les tiaras, pulseras y collares que ha heredado Letizia y algún día lucirá Leonor”.
- Article Balclis 17 de juny del 2020: “¿Qué son las joyas de pasar? Al descubierto el joyero real”. https://balclis.com/es/blog/3-que-son-les-joies-de-pasar-al-descubierto-el-joyero-real/
- Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/8959/maria-isabel-francisca-de-asis-de-borbon-y-borbon