L'or és el metall més mal·leable i dúctil que es coneix. No s'oxida amb la majoria dels productes químics, és un bon conductor de la calor i l'electricitat, mai no perd la seva brillantor ni el seu color i es pot modelar en qualsevol forma. Aquestes característiques el converteixen en un material de gran valor en joieria, encunyacions, arts decoratives, odontologia i electrònica, entre altres usos, com podem veure amb més detall en un altre article del nostre blog.

L'or pur, però, és un metall tou, per la qual cosa és freqüent que es combini en aliatges amb altres metalls per proporcionar-li més duresa i durabilitat. Per tant, la proporció d'or pur que s'utilitzi és la que defineix la llei d'una peça d'or.
S'expressa en mil·lèsimes i es representa convencionalment per un nombre de tres dígits, encara que també és habitual la utilització en quirats K.

Puresa de l'or

L'or de 24K és el top, es considera el més pur si pensem en 1.000 parts d'or pur, però en realitat l'or conté impureses pròpies i, a causa d'això, els metalls preciosos es consideren purs almenys quan hi ha 999 mil·lèsimes d'or pur en lloc de les 1.000 teòriques. Si barregéssim un 75 % d'or pur amb un 25 % d'altres metalls, donaria com a resultat un or de 750 mil·lèsimes o, el que és el mateix, or de 18K.

A continuació, es detalla el percentatge d'or en una peça segons els quirats:

Usos de l'or segons la puresa

Les lleis i normes de cada país s'ocupen de regular la puresa dels metalls en els diferents usos, i aquestes varien entre nacions. Generalment s'usa l'or de 24K per a lingots i el de 22K per a monedes d'inversió.

La fabricació de joies amb or pur no és recomanable, ja que aquest metall pateix un gran desgast i deteriorament. Per això, en joieria es fa servir en aliatges amb altres metalls.

La llei més comuna és la de 18K, anomenada de primera llei, i la de 14K, coneguda com de segona llei. Tot i això, també s'utilitza el terme or baix per fer referència a qualsevol puresa inferior a 18K.

Els graus de puresa reconeguts varien segons el país. A continuació, s'exposen les lleis de l'or més habituals en joieria segons la regió:

• 18K a 24K: països àrabs, Xina, Hong Kong, Taiwan i Indonèsia.

• 18K a 22K: països àrabs, Bangladesh, Índia, Pakistan i Sri Lanka.

• 21K: països àrabs a la zona del golf Pèrsic.

• 19,2K: Portugal amb el seu aliatge del 80 % d'or pur.

• 18K: Espanya, Itàlia i França.

• 8K a 18K: nord d'Europa, Alemanya, Dinamarca, Noruega i Finlàndia.

• 9K a 18K: Regne Unit.

• 10K a 18K: Estats Units.

• 9K a 14K: Rússia.

De manera general, ara podem conèixer la llei de les nostres preuades joies a través dels seus contrastos o punxons.

Breu història del punxonament

El punxonament de metalls preciosos té origen a l'Edat Mitjana, quan es feia servir com una forma de garantir l'autenticitat de monedes i joies. Amb el temps, els estats van desenvolupar normes més estrictes per regular aquesta pràctica i, actualment, les lleis de contrast busquen protegir els consumidors i assegurar la qualitat en el comerç d'aquests metalls.
La legislació vigent a Espanya sobre objectes fabricats amb metalls preciosos es basa en la Llei 17/1985, d'1 de juliol, complementada pel Reial decret 197/1988, de 22 de febrer, que aprova el seu reglament, i al seu torn modificada pel Reial decret 968/1988, de 9 de setembre. 
Des d'aleshores no hi ha hagut actualitzacions significatives en aquesta normativa.

Diferències entre punxó i contrast

Punxó.

• És una marca estampada o gravada en una joia que indica informació rellevant, com ara el fabricant, l'origen o la composició del metall preciós.
• Per exemple, pot incloure les inicials de l'artesà, un símbol que representa el lloc de fabricació o un codi que identifica el productor.

Aquestes marques de joier artesà o fabricant han d'estar enregistrades a l'Oficina de Patents i Marques.

Imatge al microscopi del Mont de Pietat de Barcelona

Contrast.

• És una certificació oficial que garanteix la puresa del metall preciós en una joia.
• Emès exclusivament per laboratoris autoritzats per les administracions públiques competents en anàlisi i contrastos de metalls preciosos. Identifiquen la llei de l'aliatge i tenen formes geomètriques segons el metall (or, plata o platí).
• Aquest segell és obligatori a molts països per assegurar que la joia compleix els estàndards legals.

Imatge al microscopi del Mont de Pietat de Barcelona

 

En resum, el punxó el col·loca el fabricant o joier, i el contrast l'atorga una entitat oficial per certificar la puresa del metall preciós. Tots dos són fonamentals per valorar i autenticar les joies.

Quin és el procés?

1. El fabricant estampa el punxó a la joia.
2. La peça és enviada al laboratori oficial per analitzar-la.
3. Si compleix les normatives, el laboratori col·loca el contrast amb la informació de puresa (per exemple, "750" per a or de 18 quirats).

Importància del contrast o punxonament

El contrast garanteix que els objectes de metalls preciosos compleixen els estàndards de puresa establerts per la legislació. Això protegeix tant els consumidors, garantint que reben el que paguen, com els comerciants, reforçant la confiança en el mercat d'aquests béns valuosos.

Avui dia hi ha altres mètodes efectius complementaris al punxonament tradicional, com ara els certificats digitals o anàlisis espectromètriques que permeten una identificació més precisa i traçable de les peces.

L'ús no autoritzat d'un punxó de garantia està estrictament prohibit.
Fabricar-lo o utilitzar-lo de forma no autoritzada es considera un delicte de falsificació, amb una gravetat legal similar a la falsificació de diners, i està subjecte a sancions severes.

Però recorda, si tens cap dubte, sempre pots apropar-te a un dels nostres Monts de Pietat, on t'ajudarem a verificar l'autenticitat de les peces i a valorar-les correctament.

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK