Des de temps antics, les joies han estat molt més que simples adorns: han representat poder, història i tradició. En el cas de la monarquia britànica, aquest simbolisme arriba a la seva màxima expressió en les joies de la Corona. Aquesta impressionant col·lecció no només enlluerna per la seva bellesa, sinó que també guarda segles de llegat reial, sent protagonista en els moments més solemnes de la vida institucional del Regne Unit.

Les joies de la Corona britànica conformen una col·lecció extraordinària de peces, insígnies i símbols que pertanyen a la Casa Reial del Regne Unit. Entre els seus elements més emblemàtics es troben les corones reials i imperials d’Anglaterra, Escòcia i l’Índia, a més d’altres objectes cerimonials com orbs, espases i ceptres.

Aquesta col·lecció, considerada la més valuosa del món en la seva categoria, es conserva a la Torre de Londres i té un paper central en la cerimònia de coronació i en diversos actes oficials. Les seves corones i tiares, d’una bellesa i simbolisme excepcionals, són especialment admirades.

D’entre totes les peces que componen aquesta impressionant col·lecció, aprofundirem en tres de les més conegudes i destacades, utilitzades en les cerimònies de coronació dels monarques del Regne Unit: la corona de Sant Eduard, el Ceptre de la Creu i l’Orbe del Sobirà.

La corona de Sant Eduard

La corona de Sant Eduard s’utilitza per coronar els monarques britànics. Aquesta peça va ser creada el 1661 per a la coronació del rei Carles II, en substitució d’una corona medieval desapareguda després de l’execució de Carles I. Des de llavors, ha estat símbol de continuïtat i tradició en la monarquia britànica.

Dissenyada per l’orfebre Robert Vyner, està adornada amb quatre flors de lis i altres tantes creus patents amb dos arcs rematats per una vistosa creu. La seva estructura és d’or massís de 22 quirats, encastada amb centenars de pedres precioses i semiprecioses entre les quals destaquen aiguamarines, turmalines, topazis, ametistes, safirs, robins i espineles. La corona està rematada amb un casquet de vellut porpra decorat a la part inferior amb una banda d’ermini.

És un autèntic símbol nacional, encara que una mica incòmoda de portar pel seu pes: 2,23 quilos per a una estructura de 30 centímetres d’alçada. És una de les corones més pesades en ús cerimonial. Per aquest motiu, es va fer una versió més lleugera per a la coronació de la reina Victòria el 1838, i aquesta mateixa va ser amb la que es va coronar Eduard VII, qui, tot i desitjar portar la de Sant Eduard, va optar per una altra més lleugera perquè es recuperava d’una operació d’apendicitis.

La corona va ser utilitzada per a la coronació de la reina Isabel II el 1953 i, més recentment, el 6 de maig de 2023, per Carles III a l’Abadia de Westminster.

El Ceptre de la Creu

Va ser realitzat el 1661, per a la coronació de Carles II, com a part de la restauració de la monarquia després del període republicà. Representa el poder temporal i el bon govern del monarca, mentre que la creu simbolitza el domini moral de Crist sobre el món i la legitimitat divina del poder reial.

El 1910, el ceptre original va ser modificat per incorporar el diamant Cullinan I, també conegut com la Gran Estrella d’Àfrica, un diamant que supera els 530 quirats. És el major diamant tallat en una joia reial. El joier de la Corona, Garrard, va reforçar l’estructura del ceptre per suportar el pes del diamant, que es pot retirar gràcies a un enginyós sistema de frontissa.

El ceptre fa aproximadament 92 cm de llarg i està elaborat en or, decorat amb esmalts i pedres precioses. Al seu extrem superior hi ha una creu d’or, símbol de l’autoritat cristiana del monarca. Juntament amb el Ceptre amb la Coloma, el Ceptre amb la Creu forma part essencial del ritual de coronació, sent lliurat al monarca com a senyal de la seva sobirania. Durant la cerimònia de coronació, el monarca del Regne Unit porta el Ceptre de la Creu a la mà dreta.

Més enllà del seu valor material, aquesta peça destaca pel seu profund significat històric i simbòlic, sent un dels objectes més reconeixibles i admirats de les joies de la Corona britànica.

L’Orbe del Sobirà

Igual que les dues peces anteriors, va ser realitzat el 1661. L’orbe és una esfera d’or rematada per una creu, que simbolitza el domini de Crist sobre el món. L’esfera està dividida per bandes de joies en tres seccions, que representen els tres continents coneguts a l’Edat Mitjana: Europa, Àsia i Àfrica. Està decorat amb més de 600 pedres precioses (maragdes, robins, safirs i diamants talla rosa) i perles, formant un conjunt de gran riquesa visual i espiritual. La creu superior representa el paper del monarca com a defensor de la fe.

Durant la cerimònia de coronació, l’orbe es col·loca a la mà esquerra del monarca com a part del ritual d’investidura, i després es diposita sobre l’altar abans del moment de la coronació. Aquest gest simbolitza que el poder del sobirà està sota l’autoritat divina i que el seu regnat ha d’estar guiat per principis cristians.

L’orbe no és només una joia de gran valor material, sinó també un símbol de la responsabilitat espiritual i moral que comporta l’exercici del poder reial. La seva presència en cada coronació des del segle XVII reforça la continuïtat de la tradició monàrquica britànica.

Les joies de la Corona britànica no són només tresors d’incalculable valor, sinó també testimonis silenciosos de segles d’història, tradició i poder. Cada pedra, cada disseny i cada cerimònia en què participen ens recorda que, encara que els temps canviïn, hi ha símbols que continuen brillant amb llum pròpia.

 MONT DE PIETAT DE BARCELONA

Bibliografia i enllaços d’interès

Royal Collection Trust

The Crown Jewels | The Royal Family

Qué son las regalías y qué significan

Joyas de la Corona británica - Wikipedia, la enciclopedia libre

Las impresionantes joyas de la Corona británica

Cetro con la Cruz

La fascinante historia de la corona de San Eduardo usada por Carlos III para su coronación | Vanity Fair