Les aliances encarnen la unió, el compromís i l’amor entre dues persones que decideixen unir les seves vides i compartir el seu futur juntes.

Un anell és, en essència, un cercle perfecte, sense principi ni fi, i representa l’eternitat i la fidelitat de la parella.

El seu origen es remunta a milers d’anys enrere i, al llarg de la seva història, el seu significat i disseny han anat evolucionant.

Avui dia existeixen tants estils d’aliances com parelles, però es tracta d’un dels elements presents en la immensa majoria de matrimonis, ja siguin religiosos o civils.

En aquest article descobrirem quins van ser els inicis d’aquesta tradició mil·lenària, algunes curiositats i com ha evolucionat el seu significat, disseny, materials, etc.

Aquesta tradició s’inicia amb els antics egipcis, que van ser els primers a utilitzar anells per segellar la seva unió fa més de 5000 anys. Creien que el dit anular de la mà esquerra tenia una vena que connectava directament amb el cor, anomenada vena amoris. Per això, col·locaven en aquell dit un anell fet de papir, canya o ferro, com a símbol del seu amor immortal. És cert que l’origen exacte és difícil de concretar perquè algunes fonts es contradiuen, però aquesta és la història més estesa i que té més pes.

Els grecs i els romans van continuar aquesta tradició, tot i que el ritual va anar variant amb el temps. Aquests li van donar un sentit més pràctic i legal. En aquest cas, només la dona lluïa l’anell, i aquest simbolitzava que passava de ser propietat d’un home (el seu pare) a ser-ho d’un altre (el seu marit). Aquest anell solia ser un segell amb el nom o l’escut de la família de l’espòs. De fet, les antigues romanes rebien dos anells de noces, un de ferro i un altre d’or. El primer el feien servir dins de la llar, mentre que el segon el mostraven en públic per impressionar la gent.

L’elecció d’aquests dos metalls obeïa a diferents significats. Mentre que el ferro simbolitzava força i durabilitat, l’or representava riquesa.

Els anells de casament d’or van esdevenir especialment importants a partir dels segles III i IV d.C. Al llarg d’aquest període, es van anar fent cada vegada més elaborats, com a mostra de riquesa, així com de l’habilitat de l’artesà.

El tipus més habitual d’anell matrimonial romà era l’anell fede, amb un disseny en què apareixien dues mans entrellaçades.

Amb el cristianisme, l’anell va adquirir un valor religiós i sagrat. El Papa Nicolau I, al segle IX, va establir que l’anell havia de ser d’or, per simbolitzar la puresa i la noblesa del matrimoni. És cert que inicialment l’Església veia les aliances com un element pagà per la seva ostentació i, per aquest motiu, es va establir que les aliances havien de ser simplement un cercle d’or. A més, l’anell es beneïa durant la cerimònia nupcial.

A l’Edat Mitjana, es van començar a adornar amb pedres precioses, especialment amb diamants, que representaven la fortalesa i la durabilitat de l’amor. El diamant també s’associava amb la perfecció i la llum divina i es creia que tenia propietats màgiques i curatives. En aquesta època també es va utilitzar per primera vegada l’anell de compromís. En aquest cas, va ser l’arxiduc Maximilià d’Àustria qui en va regalar un a Maria de Borgonya el 1477, abans de la seva unió matrimonial.

De la mateixa manera, l’entrega de l’anell de promesa manifesta un compromís previ al matrimoni. A partir d’aquest moment es parla de fidelitat, lleialtat i entrega cap a l’ésser estimat. Aquest ha estat un gest que s’ha mantingut fins a l’actualitat, en què, durant el festeig, habitualment és l’home qui el regala a la dona. Normalment sol ser un anell d’or o d’or blanc amb una pedra preciosa incrustada, generalment un diamant, encara que cada vegada hi ha més varietat, emprant-se diferents tipus d’anells, com mitges aliances de diamants.

Durant el Renaixement (del segle XV al XVI), s’escrivien versos de poemes a la vora exterior de les aliances i, amb el pas del temps, es van anar convertint en frases més íntimes que es gravaven a l’interior. Aquest canvi, més enllà d’una moda, marca un canvi de mentalitat en la societat, passant de matrimonis de conveniència a matrimonis on existia un amor vertader.

En l’actualitat, l’anell de casament s’ha diversificat en formes, materials i estils. Es poden trobar aliances d’or, plata, platí, acer, fusta… També es poden personalitzar amb gravats, relleus, incrustacions, etc.

Algunes parelles opten per aliances amb algun element identificatiu, com una empremta digital, una imatge partida que encaixa entre les dues aliances, una data, una frase, etc.

El que no ha canviat és el significat profund de les aliances, que continuen sent un símbol d’amor, compromís i fidelitat entre persones que es trien per compartir les seves vides. Les aliances són una promesa de respecte, suport i lleialtat, que es renova cada dia amb el gest de portar-les posades.

Les aliances són, en definitiva, una expressió de la felicitat d’haver trobat algú amb qui vols compartir la teva vida.

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK