El pa d’or

El pa d’or és una làmina extremadament fina d’or utilitzada per decorar escultures, mobiliari, retaules i objectes artístics. La Reial Acadèmia Espanyola el defineix com una “làmina molt fina d’or utilitzada per daurar objectes”, una descripció senzilla per a un material que ha tingut un enorme impacte en el patrimoni artístic europeu.

Les làmines solen fabricar-se amb or de 22 a 24 quirats, a vegades barrejat amb petites quantitats de plata, coure o pal·ladi per matisar lleugerament el seu to sense perdre la seva mal·leabilitat.

El seu significat transcendeix allò decoratiu: l’or, incorruptible i lluminós, simbolitza allò diví, l’etern i el sagrat. Per això, la seva presència és habitual en les arts litúrgiques i en la tradició religiosa d’Espanya.

Com es fabrica el pa d’or

La denominació de l’artesà que confecciona les làmines de pa d’or és batifuller o batedor. Es tracta d’una professió molt especialitzada, gairebé desapareguda a Espanya. Actualment, gran part del pa d’or utilitzat prové de tallers europeus, especialment d’Alemanya i França.

La tècnica per fabricar pa d’or es manté pràcticament intacta des de fa segles. Aquest procés —el batut de l’or— exigeix precisió, habilitat i un coneixement profund del metall.

1. Fosa i laminat

L’or es fon i es transforma en barres o làmines gruixudes. Aquestes es passen per corrons que redueixen progressivament el seu gruix.

2. Tall en làmines inicials

Es tallen les fulles en petits quadrats i es col·loquen entre papers especials que permeten el batut sense que s’adhereixin.

3. Batut artesanal

A base de percussió constant manual o mecànica, la làmina d’or s’expandeix fins a aconseguir un gruix extraordinari: al voltant de 0,1 micres. Aquesta finesa li confereix la seva característica transparència i lluentor.

4. Ajust final

Les fulles acabades es retallen a mides estàndard i es guarden entre papers de seda per evitar que s’enganxin o es facin malbé.

Tipus de pa d’or

És essencial distingir entre les seves diferents variants:

Pa d’or fi (24K)

De puresa altíssima (99,9%), és el preferit en restauració i art sacre per la seva estabilitat i brillantor.

Pa d’or autèntic

És tot aquell elaborat amb or real, sense importar el quirat (22k, 23k, 23¾k o 24k). No s’oxida i manté el seu color amb el temps.

Pa d’or d’imitació

Fabricat amb llautó o coure. Tot i que pot semblar similar a l’or, s’oxida, i per tant no s’utilitza en peces patrimonials.

El pa d’or en l’art sacre

El pa d’or és un element essencial de l’art religiós. La seva capacitat per captar i reflectir la llum converteix escultures, retaules i passos processionals en autèntiques obres d’espiritualitat visual.

A Andalusia —i de manera especial a Sevilla— aquesta tradició arriba al seu màxim esplendor. La combinació de talla, policromia, or i estofat defineix un dels patrimonis artístics més emblemàtics del nostre país.

Tècniques principals de daurat

1. Daurat a l’aigua

En aquesta tècnica de daurat amb pa d’or s’empren adhesius naturals orgànics (cues animals i gomes vegetals) en dissolució aquosa. Depenent del suport o de l’efecte decoratiu buscat, s’aplica una preparació d’“enguixat” o embolat (aplicació d’una preparació d’argila fina amb cua de conill) per facilitar l’adhesió del pa d’or i permetre posteriorment el brunyit (poliment amb pedra d’àgata per obtenir una brillantor intensa).

L’operació es pot repetir diverses vegades fins a aconseguir superfícies daurades d’aspecte homogeni, compacte i brillant.

És la tècnica tradicional més apreciada i l’emprada en la majoria d’obres històriques, ja que permet el brunyit i proporciona un acabat molt brillant i profund.

2. Estofat

En aquesta tècnica, el daurat a l’aigua serveix com a base per crear decoracions que imiten teixits rics com damasquinats i brocats.

El procés consisteix en:

1. Daurar la peça.

2. Pintar-la amb tremp o pigments a l’aigua.

3. Raspar la pintura amb punxons i burins per revelar l’or en patrons decoratius.

Resultat: efectes visuals extraordinaris que combinen brillantor, textura i color.

3. Daurat al mixtió

Tècnica més ràpida i econòmica que utilitza un adhesiu oliós anomenat mixtió.

Característiques:

• No requereix bol.

• No permet brunyir.

• Acabat més mat.

• Ideal per a superfícies secundàries o restauracions ràpides.

Un ús inesperat: el pa d’or comestible

Existeix també una variant apta per al consum humà, identificada com a E 175 a la normativa alimentària europea. No té sabor ni valor nutricional i s’utilitza en gastronomia d’alta gamma per aportar un toc decoratiu de luxe.

✔ Segur sempre que estigui certificat com a aliment.

✔ No s’absorbeix al cos: s’elimina de manera natural.

Conclusió

El pa d’or continua sent, segles després, un material imprescindible per comprendre el patrimoni artístic i religiós del nostre país. La seva combinació de tècnica artesanal, simbolisme espiritual i capacitat per transformar la llum el converteix en un element únic dins les arts decoratives.

Tant en retaules barrocs com en escultures policromades o passos processionals, l’ús de l’or transmet permanència, solemnitat i cura per la tradició. Conservar i difondre aquestes tècniques —des del daurat a l’aigua fins a l’estofat o el daurat al mixtió— contribueix a mantenir viu un llegat que forma part de la identitat cultural espanyola. En un context en què valorar allò autèntic és cada cop més rellevant, el pa d’or ens recorda la importància del treball artesanal, la precisió i el respecte per la història, principis que comparteixen institucions com el Monte de Piedad en el seu compromís amb el patrimoni i l’excel·lència.

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK