El Mont de Pietat durant la Guerra Civil

La Guerra Civil espanyola (1936–1939) va suposar un període d’extraordinària tensió econòmica i social. Amb un país fracturat, dos sistemes monetaris coexistint i una població sotmesa a un clima d’incertesa constant, mantenir serveis essencials es va convertir en un repte majúscul. En aquest context, el Mont de Pietat i la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears —antecedent de CaixaBank— van destacar per la seva continuïtat, professionalitat i compromís social.

Un país amb dues monedes: un entorn d’incertesa econòmica

Durant la guerra, Espanya va viure un fenomen excepcional: la coexistència de dos sistemes monetaris. A les zones sota control republicà circulava la pesseta emesa per la República, mentre que als territoris del bàndol revoltat s’instaurava un sistema propi. Aquesta dualitat va generar:

• Desconfiança generalitzada en els diners en efectiu
• Por que la moneda associada al “bàndol perdedor” perdés el seu valor
• Dificultat per preveure el futur dels dipòsits bancaris
• Risc de depreciació accelerada dels bitllets en circulació

Per a moltes famílies, la resposta va ser protegir la seva economia recorrent a béns reals: joies, peces d’or o petits objectes de valor que oferien una estabilitat que la moneda ja no garantia. És en aquest punt on el Mont de Pietat va assumir un paper decisiu.

El Mont de Pietat com a refugi davant la inestabilitat

Els préstecs d’empenyorament es basaven en béns tangibles, el valor dels quals no depenia de les variacions monetàries ni dels esdeveniments polítics. Aquest model va resultar especialment útil durant el conflicte, quan:

• El crèdit convencional es va tornar més difícil d’obtenir
• Els ingressos familiars es reduïen o desapareixien
• La confiança en la moneda fluctuava de manera extrema

El Mont permetia obtenir liquiditat immediata sense perdre la propietat del bé, en un procés regulat, transparent i accessible per a tothom. Aquesta funció va mitigar l’impacte econòmic en milers de llars.

Continuïtat del servei gràcies al compromís dels empleats

La investigació de l’economista Joan Maria Solà, basada en documentació interna i arxius públics, confirma que la Caixa de Pensions i el Mont van mantenir la seva activitat sense interrupcions durant tota la guerra.

En esclatar el conflicte, un comitè de control afiliat a la UGT va assumir la supervisió de l’entitat. La seva primera constatació va ser clara: la institució ja actuava amb una sòlida vocació social i no requeria transformacions profundes. Per això:

• Es va respectar l’estructura de gestió existent
• Es va mantenir el director Josep M. Boix i Raspall
• Es va garantir el funcionament continu dels serveis essencials

Aquest alineament entre els empleats i el projecte institucional va permetre que el Mont continués obrint les seves portes cada dia.

Un punt d’estabilitat en una ciutat sacsejada pel conflicte

Barcelona va patir intensament els efectes de la guerra: barricades, bombardejos, cues de racionament i desplaçaments massius. En aquest escenari, mantenir l’activitat del Mont va tenir un valor que transcendia allò econòmic: va proporcionar un espai de seguretat i continuïtat enmig del caos.

Moltes famílies acudien al Mont per obtenir petites quantitats de diners que els permetessin cobrir necessitats bàsiques. La rapidesa del servei, la claredat de les condicions i la professionalitat del personal van reforçar la confiança en un moment en què gairebé totes les referències trontollaven.

Compromís social: donatius i suport a la població

Malgrat la dificultat del context, la institució va mantenir el seu esperit solidari. Entre els gestos documentats hi figuren:

• Un donatiu de 50.000 pessetes el 1937 destinat als defensors de Madrid
• Ajudes dirigides a refugiats i desplaçats
• Col·laboració amb iniciatives socials d’emergència

Aquests actes reflecteixen que l’entitat va continuar complint la seva missió fundacional de suport a les persones més vulnerables.

La figura de Boix i Raspall: continuïtat ètica en temps difícils

El director Josep M. Boix i Raspall va ser clau per garantir coherència, prudència i continuïtat en la gestió. Hereu directe de l’ideari de Francesc Moragas, representava els valors d’austeritat, servei públic i protecció de l’estalvi popular.

Tot i que després de la guerra va patir represàlies —com altres empleats del sector— el seu paper durant el conflicte reflecteix un lideratge centrat en la missió social de l’entitat.

Conclusió: un servei que es va mantenir ferm fins i tot en els moments més foscos

La continuïtat del Mont de Pietat durant la Guerra Civil no va ser només un fet operatiu: va ser una decisió social i humana. En un país amb dues monedes, inestabilitat econòmica i enormes dificultats quotidianes, la institució va continuar oferint liquiditat, confiança i suport a les famílies.

La seva actuació demostra que, fins i tot en circumstàncies extremes, la missió del Mont de Pietat —protegir les persones mitjançant un model basat en béns reals, professionalitat i servei— es manté intacta des de fa més de dos segles i mig.

 MONT DE PIETAT DE CAIXABANK

Bibliografia i enllaços d’interès

La Caixa de Pensions (1936-1945) // La Caixa que no pudo ser | Alternativas económicas