Suïssa i l’or II

A la primera part vam analitzar les quatre grans refineries de Suïssa —PAMP, Valcambi, Metalor i Argor Heraeus—, autèntics pilars del sistema de refinatge mundial. Però Suïssa no s’entén sense observar la resta de l’ecosistema industrial que treballa amb metalls preciosos.

A més, una qüestió clau per a l’inversor responsable és comprendre d’on prové realment l’or que arriba a Suïssa i quins mecanismes existeixen per garantir que no procedeix de conflicte, explotació o mineria il·legal.

Aquest segon bloc amplia i completa la visió que un inversor necessita per entendre per què “or suís” és sinònim de seguretat, traçabilitat i confiança.

Refineries suïsses secundàries: qui són i quin paper compleixen

Suïssa és coneguda mundialment per les seves quatre grans, les “Big Four”, refineries d’or d’inversió. Tot i això, al país operen altres empreses que treballen amb metalls preciosos, però amb orientacions molt diferents. Aquestes entitats no competeixen amb les grans en el mercat de lingots d’inversió, sinó que desenvolupen funcions complementàries en sectors especialitzats.

Les més rellevants són:

PX Precinox SA

Seu: La Chaux-de-Fonds (Neuchâtel)

Web: https://www.pxgroup.com/

Especialització:

• Metalls preciosos per a indústria, rellotgeria, joieria i microcomponents.

• Aliatges, semi fabricats i productes tècnics.

Per què no es considera una refineria de “lingots d’inversió”:

• No és productora rellevant de lingots estandarditzats per al mercat financer.

• No figura a la llista LBMA Good Delivery com a refineria d’or per a inversió.

• La seva activitat està més vinculada a la indústria rellotgera suïssa.

Cendres + Métaux SA

Seu: Biel/Bienne (Berna)

Web: https://cendres-metaux.ch/

Especialització:

• Sector dental, mèdic i joieria.

• Recuperació i reciclatge de metalls preciosos.

Diferències respecte a les grans refineries:

• No fabrica lingots d’inversió reconeguts internacionalment.

• És una empresa clau en reciclatge industrial, però no en lingots LBMA.

Altres empreses menors o especialitzades

Algunes firmes ofereixen:

• Recuperació de metalls preciosos

• Fosa industrial no destinada a inversió

• Components per a electrònica

• Metal·lúrgia fina per a rellotgeria

Però cap d’elles té impacte real en la indústria de lingots d’or d’inversió, ni disposa de certificació LBMA.

En què es diferencien de les quatre grans refineries?

Les diferències són molt clares i ajuden l’inversor a entendre per què només quatre marques suïsses dominen el mercat mundial.

1. Escala de producció

• Grans: produeixen centenars o milers de tones anuals.

• Secundàries: producció limitada i orientada a nínxols industrials.

2. Certificació internacional

• Grans: certificació LBMA Good Delivery, la més exigent del món.

• Secundàries: no certificades per a lingots estàndard d’inversió.

3. Mercat objectiu

• Grans: bancs, mercats financers, inversors institucionals i particulars.

• Secundàries: indústria mèdica, dental, joieria, rellotgeria o electrònica.

4. Liquiditat del producte

• Grans: els seus lingots tenen acceptació global i es poden vendre fàcilment.

• Secundàries: els seus productes no estan pensats per a inversió ni revenda global.

5. Traçabilitat i auditoria

• Grans: apliquen auditories estrictes del Responsible Gold Guidance.

• Secundàries: compleixen les lleis suïsses, però no participen en programes LBMA.

D’on procedeix l’or que arriba a Suïssa?

Aquesta és una de les preguntes més importants per a inversors, reguladors i entitats financeres. Els fluxos d’or cap a Suïssa es poden dividir en tres grans categories:

1. Mineria industrial a gran escala

És la font principal. Els països amb més exportacions cap a Suïssa inclouen:

• Perú

• Brasil

• Mèxic

• Canadà

• Estats Units

• Ghana

• Sud-àfrica

• Burkina Faso

• Austràlia

Aquestes mines pertanyen normalment a companyies cotitzades, sotmeses a normativa internacional i controls de proveïdors.

2. Or reciclat

Cada vegada més important. Prové de:

• Joieria antiga

• Ferralla electrònica

• Components industrials

• Residus de fabricació de rellotgeria i joieria

Les refineries suïsses són entre les principals recicladores d’or d’Europa.

3. Mineria artesanal (ASM) – cada vegada més restringida

Aquest tipus d’or ha generat controvèrsies per la seva possible associació a:

• Mineria informal

• Explotació laboral

• Contaminació amb mercuri

• Activitat en zones de conflicte

Metalor, per exemple, va deixar de comprar or ASM no certificat. Altres refineries accepten or artesanal només si prové de programes auditats i responsables.

Com controla Suïssa l’origen de l’or

Totes les grans refineries suïsses han de complir:

✓ LBMA Responsible Gold Guidance (RGG)

La normativa més estricta del món en traçabilitat, auditoria i control de riscos.

Obliga a verificar:

• Origen exacte de l’or

• Empreses mineres implicades

• Riscos de conflicte, corrupció o blanqueig

• Documentació completa de cada lot

• Auditories independents anuals

✓ OECD Due Diligence Guidance

Marc internacional per a minerals responsables aplicable a metalls preciosos.

✓ Normativa suïssa SECO

El govern suís supervisa les importacions mitjançant la Secretaria d’Estat d’Afers Econòmics.

Com afecta això l’inversor espanyol

Per a un inversor, adquirir un lingot suís de:

• PAMP

• Valcambi

• Metalor

• Argor Heraeus

significa tenir la garantia que:

✔ L’or té puresa 999,9 certificada

✔ El lingot és acceptat globalment

✔ Hi ha traçabilitat de l’origen

✔ El producte és autèntic i difícil de falsificar

✔ La refineria compleix auditories externes

En canvi:

• Les refineries secundàries no produeixen lingots estandarditzats ni internacionalment acceptats.

• Els seus productes tenen usos industrials, no com a actius d’inversió.

Conclusió: Suïssa, un ecosistema complet i únic

L’ecosistema suís de l’or combina:

• Quatre refineries líders mundials, certificades LBMA.

• Empreses secundàries que sostenen la indústria de la rellotgeria, joieria i medicina.

• Un sistema de traçabilitat i control de l’origen més estricte que el de la majoria de països.

• Una reputació global que s’ha mantingut durant dècades.

Per això el segell “Swiss Made” en un lingot és, per a l’inversor, un sinònim universal de:

• Qualitat

• Puresa

• Confiança

• Liquiditat global

• Seguretat

 

MONT DE PIETAT DE CAIXABANK