“Genialitat surrealista transformada en joies úniques”
POST DESTACATS
-
Oficis artístics de joieria: la glíptica
GEMOLOGIA
09 de desembre, 2025
-
Entre diamants i dinasties: les tiares icòniques de la reialesa europea
HISTÒRIA
02 de desembre, 2025
-
Robí i safir: tan diferents i tan propers
GEMOLOGIA
25 de novembre, 2025
-
Grans dissenyadors de la joieria del segle XX
HISTÒRIA
25 de novembre, 2025
Salvador Dalí va ser un famós pintor, escultor i escriptor espanyol, conegut per ser un dels màxims exponents del surrealisme. Va néixer l’11 de maig de 1904 a Figueres, Catalunya.
Poques personalitats del món de les arts han assolit el reconeixement universal de l’inefable creador català. I cal dir que va ser un creador, tot i que la seva faceta més coneguda va ser la de pintor, perquè Dalí va ser un artista nat i versàtil, que va explorar altres camps com el del cinema i la fotografia, a més de la plàstica en les seves diferents facetes. Sense oblidar la seva pròpia imatge pública (producte genuí del seu enginy), sempre excèntrica, transgressora i amb un punt mordaç. El genial Salvador Dalí (1904-1989) va ser un artista total i, tot i que la seva producció més coneguda és la pictòrica, també va ser un gran dissenyador de joies, malgrat que aquesta sigui una de les activitats menys conegudes (en canvi, és sabuda la seva passió pels luxes, incloses les joies).
COL·LECCIÓ OWEN CHEATHAM
L’any 1941, el multimilionari nord-americà Owen Cheatham va encarregar a Dalí el disseny de vint-i-dues joies. L’artista empordanès va dibuixar les peces sobre paper, en una sèrie d’esbossos que detallaven el color, la forma i els materials de les joies, i indicaven tota mena de detalls formals a incloure-hi. La realització de les joies va anar a càrrec de l’orfebre argentí Carlos Alemany, que regentava un prestigiós taller d’orfebreria a la ciutat de Nova York. Dalí va vigilar de prop el procés de fabricació, assegurant-se que els seus models es plasmaven en realitats fidels. Dalí va ser exigent pel que fa a la matèria primera: no va consentir cap metall que no fos or o platí, va demanar pedreria preciosa de qualitat superior pel que fa a diamants, robins, maragdes i safirs, a més de perles i corall. La combinació d’uns i altres materials va contribuir a plasmar l’univers colorista del creador empordanès, on les formes anatòmiques, com ulls, llavis i cors, s’imbricaven amb motius d’inspiració naturalista, vegetals i zoomòrfics, a més de simbologia diversa, tant mitològica com religiosa (de fet, la selecció de materials que les componien no només va ser escollida pel seu valor o cromatisme, sinó també per la càrrega simbòlica de cadascun d’ells).
Amb el pas dels anys es van anar creant més obres dalinianes, fins a ampliar la col·lecció a 37 peces (l’última el 1970).
No hi va haver peces repetides, totes eren dissenys únics, fruit de diferents inspiracions i carregades de missatges particulars.
EL PERIPLE D’UNES JOIES
Les joies dalinianes d’Owen Cheatham es van sumar als fons de la fundació que porta el seu nom, institució creada per ell amb fins socials (1958). Després d’un període itinerant pels Estats Units, on les joies van ser exposades en diverses ciutats, la col·lecció va quedar dipositada al Museu de Belles Arts de Richmond (Virgínia). També van viatjar a Figueres, la pàtria petita de Dalí, per ser temporalment exhibides al Museu Teatre de l’artista, el 1973.
L’any 1981 un milionari àrab va comprar la col·lecció de joies, tot i que poc temps la va mantenir en el seu poder, ja que la va vendre a una entitat financera japonesa. Al país del sol naixent, les joies van canviar de propietari en dues ocasions més. El seu últim posseïdor nipó va accedir a vendre-les a la Fundació Gala-Dalí l’any 1999. La seva taxació aleshores va ser de 1.000 milions de pessetes (6 milions d’euros).
L’any 2000, el Teatre Museu Dalí de Figueres (Girona) va inaugurar l’exposició permanent Dalí-Joies, que incloïa les 37 peces de la col·lecció, dues joies de realització posterior (1971) i 27 dissenys originals de l’artista (dibuixos sobre paper). La mostra ocupa un edifici annex al museu, que va ser remodelat per a l’ocasió per l’arquitecte Oscar Tusquets.
LES PECES MÉS DESTACABLES
L’ull del temps. Any 1949.
Realitzat en platí, amb diamants i robins. Rellotge central amb moviment Movado 50SP i esmalt a l’esfera.
El collaret de l’Arbre de la Vida. Any 1949.
Realitzat en or, amb diamants talla brillant i dos safirs estrella en talla caboixó oval.
El cor reial. Any 1953.
Realitzat en or groc amb robins. A la corona: robins, safirs, maragdes, aiguamarines, peridots, granat hessonita, ametistes, diamants i perles. Amb mecanisme a motor amb reductor que actua movent el cor.
La persistència de la memòria. Any 1949.
Realitzat en or, amb diamants talla brillant i 8/8, i esmalt negre. Rellotge amb moviment Jaeger LeCoultre 426.
Bibliografia
Llibre EL UNIVERSO DE LAS JOYAS (Club Internacional del Libro).
MONT DE PIETAT DE CAIXABANK




