Segurament, quan pensem en la plata ens ve al cap la coberteria d’alguna àvia, alguna joia que alguna vegada ens hem comprat i, si tens bona memòria, el símbol “Ag” que apareixia a la taula periòdica, però… Quant en saps realment de la plata?

Comencem pel seu nom. És curiós esbrinar que el seu símbol és Ag perquè prové del llatí argentum, que significa blanc, alb o brillant i el seu nom plata també prové del llatí plattus, que significa pla o làmina generalment metàl·lica.
Llavors, quan apareix per primer cop aquest metall? Refresquem una mica d’història, perquè la plata és un dels “set metalls” coneguts des de l’Edat Antiga i que inclouen també l’or, el coure, l’estany, el plom, el ferro i el bronze. Es van anomenar “els set” perquè els astròlegs, a l’antiguitat, els van relacionar amb els “set planetes” coneguts, que eren el sol, la lluna i els cinc planetes que es veien des de la Terra. A més, quan van descobrir la plata en aquella època, els provocà una gran impressió, en adonar-se que es tractava d’un metall rar, poc freqüent, de color blanc i insensible a un foc que sí podia fondre altres metalls. Per aquest motiu, van creure que tant l’or com la plata eren regals de la natura, formats l’un per l’influx de la lluna, i l’altre pel del sol.

De totes maneres, igual que la resta dels metalls, la plata es va fer servir per fabricar armes de guerra, més endavant estris i ornaments, fins a estendre’s al comerç per encunyar monedes i formar el sistema monetari de molts països. Com a curiositat, es diu que en algunes civilitzacions antigues, com l’egípcia, la consideraven més valuosa que l’or.

Però, què fa que la plata fos llavors una cosa especial abans i ho segueix sent ara? Per començar, hem de dir que es tracta d’un metall noble. Això vol dir que no reacciona químicament i, per tant, és poc susceptible de rovellar-se i oxidar-se. Se’ls va posar aquest apel·latiu perquè aquest tipus de metalls no s’altera. Aquesta característica, junt amb el qualificatiu de millor metall en conductivitat tèrmica, explica llavors per què el 56 % de la demanda de la plata es destina a aplicacions industrials, com els plafons solars, electrònica, catalitzadors, rodaments, multitud de peces dels nous vehicles elèctrics, utilitat en la medicina, fotografia, etc. És a dir, que es troba en molts més llocs del que es podria imaginar a simple vista. Per exemple, s’empra en aliatges per soldar i ajuntar electrodomèstics, automòbils i fins i tot avions. També el podem trobar en gairebé tots els dispositius electrònics; des de botons, interruptors, plaques de circuits de telèfons i ordinadors.

D’altra banda, la plata actualment també té un paper molt important en la descarbonització del planeta, ja que està present en la indústria de l’energia solar i dels cotxes elèctrics. En l’energia solar es fa servir com a conductor de les cèl·lules solars i la seva reflectivitat ajuda a augmentar-ne l’eficiència. A més, també es fa servir en la producció de miralls solars que s’utilitzen a les plantes d’energia solar per concentrar la llum solar en un sol punt per generar electricitat. En el cas dels vehicles elèctrics, la plata se sol fer servir a les bateries, ja que és un bon conductor de l’electricitat i n’ajuda a millorar l’eficiència.

Tanmateix, les seves propietats no s’acaben aquí, perquè fins i tot en època dels fenicis es van adonar dels seus usos medicinals i feien servir recipients de plata per conservar els aliments durant més temps, ja que en petites quantitats era capaç de matar bactèries. També per aquest motiu, a la Primera Guerra Mundial, s’embolicaven les ferides amb paper de plata. Actualment, molts dispositius mèdics es recobreixen amb plata (tubs de respiració, catèters, ossos artificials, embenatges i ungüents) perquè gràcies a aquest metall, es mantenen a ratlla les bactèries i es redueix el risc d’infeccions bacterianes. Per això, les nostres àvies, amb bon criteri, tenien les coberteries de plata, perquè no només es tractava d’una cosa decorativa, sinó perquè era molt més saludable fer servir coberts de plata per les seves propietats antisèptiques.

Així, tenim que les aplicacions industrials es distribueixen en:

Però no tot és indústria: la plata té altres utilitats, segons dades del “The Silver Institute”.

Dos dels grans productors de plata a escala mundial són Mèxic i el Perú. En particular, la joieria mexicana és famosa pels seus dissenys originals i innovadors. A més, té les seves arrels en l’època prehispànica, ja que els asteques i altres pobles natius creaven joieria fent servir com a principal element l’or i la plata. Això sí, després de l’arribada dels espanyols, l’art de la joieria va començar a créixer de manera exponencial. És curiós també observar que el 17,5 % de la demanda de la plata procedeix de la joieria, el tercer ús després de les aplicacions industrials, si bé és molt possible que augmenti davant del fort repunt del preu de l’or. Els principals productors mundials són:

A l’igual que l’or, la plata té diferents nivells de puresa. Els aliatges 950 i 925 solen combinar un 95 % amb un 5 % de coure, i un 92,5 % amb un 7,5 % de coure, respectivament. Gràcies a aquests aliatges es fa possible l’ús en la joieria, ja que la plata pura és massa tova i mal·leable per oferir la duresa requerida per als dissenys comercials de joies. Els seus principals aliatges són els següents:

I el seu preu? Doncs tenint en compte que la seva demanda està molt condicionada per la demanda industrial, els cicles econòmics també en condicionen molt el preu. Per tant, tot i que l’or s’ha recuperat dels màxims històrics, la plata encara està molt lluny dels màxims que tots dos metalls van assolir el 2011, ja que és molt més volàtil. En concret, el preu màxim de la plata va assolir l’abril del 2011 els 49,85 $/unça, ajudat en part per la debilitat del dòlar, que en aquells dies va arribar a l’1,46 €/$.

Llavors, és la plata un bon valor per invertir? El 20 % de la demanda de la plata es destina a la inversió de monedes i lingots. Per això, val la pena esmentar que un dels avantatges d’invertir en plata és que es tracta d’un metall que posseeix un valor intrínsec amb una demanda contínua al mercat. Se’l considera un actiu amb un potencial de creixement i amb una tendència que, encara que presenti fluctuacions, és positiva a llarg termini. Per aquest mateix motiu, es considera, junt amb l’or, com un valor refugi en temps d’incertesa econòmica. Si bé és cert que la plata, en ser molt més abundant a la terra i tenir un marcat caràcter industrial, és molt més volàtil que l’or.

Una altra curiositat que cal esmentar és que mentre l’or d’inversió està exempt de pagar l’IVA, la plata no n’està, ja que està subjecta (llevat d’alguna rara excepció) a un IVA del 21 %.

Imaginem que la següent pregunta que a un li sorgeix és quines són les diferències entre invertir en lingots o en monedes. Per començar, les monedes tenen un valor agregat, ja que les fabriquen les Cases de la Moneda, i també tenen un valor facial. A més, antigament, invertir en monedes donava l’opció d’invertir en quantitats inferiors, tot i que actualment això ja no és un problema perquè existeixen lingots amb denominacions baixes, fins i tot de 2 grams. Aquests lingots solen estar disponibles en blísters segellats i inclouen certificats d’autenticitat, pes, puresa, número de sèrie i fins i tot un codi QR. Els lingots poden ser fosos o encunyats. Els lingots fosos es fan abocant el metall fos a dins del motlle en el qual es gravaran la puresa, la refineria i el número de sèrie. Tot i això, el lingot encunyat es fa amb una làmina que s’encunya per retallar-la i gravar-li un disseny.

En definitiva, potser no has superat aquest examen, però estem segurs que no t’imaginaves com la plata s’havia escolat en el dia a dia de les nostres vides, gairebé sense adonar-nos-en. Parlem d’un metall que va començar sent venerat com un regal influx de la lluna i que ara forma part de la nostra tecnologia i el nostre futur. Tant de bo aquest metall noble realment no només segueixi adornant i decorant com abans, sinó que pugui ajudar la nostra societat a tenir un planeta més verd.

MONT DE PIETAT DE BARCELONA